Melcior Font, guerriller cultural (DAVANTAL del programa 129 de LA CLAU de la nostra història)

Quan citem noms de la vida cultural i política catalana  de la primera meitat del segle passat, tots coneixem noms com Caterina Albert, Prudenci Bertrana, Josep Carner, Rovira i Virgili, Ventura Gassol... o d’altres com Carles Riba, Marià Manent, Tomàs Garcès o Joan Alavedra. En canvi el nom de Melcior Font i Marsà ens resultarà, possiblement, força desconegut.

Melcior Font, que va viure entre els anys 1902 i 1959, va ser poeta, periodista, polític, home de cinema, traductor literari, poliglota, il·lustrador... En paraules d’Ignasi Aragall, un home amb una trajectòria vital que podríem qualificar d’un secundari de luxe.

Va ser col•laborador i amic del conseller de Cultura Ventura Gassol i d’escriptors i poetes, els noms dels quals hem citat abans. També, i entre altres, dels cineastes Muñoz Suay, Jean Renoir, Buñuel i García Berlanga, i dels actors Yves Montand, Simone Signoret i Marcel Pagnol. Druant els anys vint i trenta del segle passat vba escriure als principals diaris catalanistes i revistes culturals, especialment en La Veu de Catalunya, la Revista de Catalunya, La Publicitat i Imatges. En esclatar la guerra, l’any 1936, la seva intervenció va ser decisiva, tant per la salvaguarda de patrimoni artístic i cultural com també per ajudar a sortir del país persones perseguides per l’extremisme revolucionari. L’octubre de 1936 es va haver d’exiliar a França, on desenvoluparia una continuada tasca cultural.

Avui, a LA CLAU de la nostra història coneixerem millor la vida i l’obra de Melcior Font. Ho farem amb Pau Vinyes, l’autor de la seva biografia, recentment publicada “Melcior Font, guerriller cultural”.