Quan citem noms de la vida
cultural i política catalana de la
primera meitat del segle passat, tots coneixem noms com Caterina Albert, Prudenci
Bertrana, Josep Carner, Rovira i Virgili, Ventura Gassol... o d’altres com Carles
Riba, Marià Manent, Tomàs Garcès o Joan Alavedra. En canvi el nom de Melcior
Font i Marsà ens resultarà, possiblement, força desconegut.
Melcior Font, que va viure
entre els anys 1902 i 1959, va ser poeta, periodista, polític, home de cinema,
traductor literari, poliglota, il·lustrador... En paraules d’Ignasi Aragall, un
home amb una trajectòria vital que podríem qualificar d’un secundari de luxe.
Va ser col•laborador i amic
del conseller de Cultura Ventura Gassol i d’escriptors i poetes, els noms dels
quals hem citat abans. També, i entre altres, dels cineastes Muñoz Suay, Jean
Renoir, Buñuel i García Berlanga, i dels actors Yves Montand, Simone Signoret i
Marcel Pagnol. Druant els anys vint i trenta del segle passat vba escriure als
principals diaris catalanistes i revistes culturals, especialment en La Veu de
Catalunya, la Revista de Catalunya, La Publicitat i Imatges. En esclatar la
guerra, l’any 1936, la seva intervenció va ser decisiva, tant per la
salvaguarda de patrimoni artístic i cultural com també per ajudar a sortir del
país persones perseguides per l’extremisme revolucionari. L’octubre de 1936 es
va haver d’exiliar a França, on desenvoluparia una continuada tasca cultural.
Avui, a LA CLAU de la nostra
història coneixerem millor la vida i l’obra de Melcior Font. Ho farem amb Pau Vinyes, l’autor
de la seva biografia, recentment publicada “Melcior Font, guerriller cultural”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada