Vicent Andrés Estellés deia “Dins
de cada mot, quanta gent que hi viu” i Jordi Esteban ens diu que “La llengua és
un balcó perquè ens obre a una experiència universal’.
Totes dues frases ens
condueixen fins a les “Paraules vingudes d’arreu”, un recull de mots que,
prenent com a referència l’Onomasticon
Catalanoieae (OC) i el Diccionari Etimològic Complementari de la Llengua
Catalana (DECLC), ambdós del gran filòleg i lingüista Joan Coromines, ens
explica el món que hi ha darrere de cada paraula.
Jordi Esteban Calm porta
tota la vida treballant amb i per la llengua. Professor i pedagog és autor de
molts treballs sobre llengua. Darrerament va crear el projecte Xerrem Junts de
la CAL i molt recentment el Garbells de llengua. Ja fa molt de temps va inciar
aquest recull de paraules que avui encara publica a través del projecte Ressons
de la CAL.
M’agradarà reproduir-ne
algunes en aquest espai del blog. Comencem per...
A
la babalà
Etimològicament, prové de l’àrab
“’alà bâb Al-lâh”, literalment significaria “sobre la porta de Déu”, una
expressió sovint utilitzada per fer fora un captaire. Seria equivalent a “Déu
vos en doni”.
El desplegament semàntic del
mot bâb en el sentit de “poder” de “possibilitat” fa que prengui el valor de “en
poder de Déu”, “a la mà de Déu”...
I d’aquí ve el significat en
català... “Con Déu vol”. Parlar o actuar com Déu vol... És a dir, sense posar
l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Parlar o actuar
irreflexivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada