El 26 de gener de 1939 les
tropes franquistes ocupaven la ciutat de Barcelona. Amb la fi de la guerra per
als barcelonins no va arribar la pau a Barcelona, sinó que s’inicià una dura
postguerra. La societat barcelonina quedà dividida entre vencedors i vençuts, i
aquests darrers van patir una terrible repressió. Per a les noves autoritats
feixistes, Barcelona simbolitzava la capital del front d’esquerres, del
catalanisme i del republicanisme, tres punts pels quals les tropes rebels
s’havien revoltat contra el poder legal republicà.
La dictadura franquista va
posar en funcionament una xarxa repressiva repartida per tota la ciutat amb un
sistema d’empresonament que es podia dividir en tres blocs: els camps de
concentració, els batallons de treballs forçats i les presons. Els tres van
estar en funcionament a la Barcelona de postguerra.
La repressió va anar des de
perdre la feina per ser contraris al règim a ser empresonats i afusellats per
defensar la legalitat republicana. Les persones que eren detingudes i acusades
d’haver tingut càrrecs de responsabilitat política, sindical o militar durant
la República, eren jutjades en judicis sumaríssims, sense cap mena de garantia
jurídica, i condemnades a diverses penes de presó. En els pitjors dels casos
eren sentenciades a mort i afusellades.
El 1941 es va crear la
Brigada politicosocial. En els primers anys va estar molt centrada en la
persecució dels nuclis de resistència estrictament política i de tots aquells
que es considerava que havien tingut un paper destacat (militar o polític)
durant la República i la guerra. Molt aviat, però, el seu cercle d’acció es va
ampliar a tota mena d’àmbits, particularment l’activitat sindical clandestina,
l’associacionisme i l’activisme cultural al marge de l’oficialitat, fins a tot
allò que era considerat “antisocial”, com la prostitució o l’homosexualitat.
A LA CLAU de la nostra
història d’avui ens endinsarem en el que va representar la repressió franquista
a partir de l’any 1948, a través del llibre
De la llarga nit a l'albada (1948-1971). Records d'un noi del Raval de
Barcelona i amb el seu autor Josep Catà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada