El rerefons d'un article o... quin ha de ser el paper de l'Assemblea en l'actual context polític?

Tal com imaginava, l’article “L'Assemblea...l'única i darrera opció? (Modifiquem l'art. 2 .4 dels Estatuts?)” ha resultat controvertit. M’han arribat opinions diverses i altres han optat per no dir-me’n res segurament per no ferir la meva sensibilitat.

Més enllà de la “revolucionària” idea (o de "bomber", segons altres) que l’Assemblea es presentés a les eleccions, m’agradaria intentar clarificar el rerefons de l’article. Crec que pot haver-hi més d’un punt en què la majoria fins i tot hi estiguem d’acord. Ho intento de la manera més breu possible.

El context polític i social en l’actual fase del procés d’independència és molt diferent al viscut en els primeres fases: 2009-2012 i 2012-2017 (considero 2017-2019 una fase de transició amarada de desconfiances, malfiances i decepcions).

Les properes eleccions al Parlament o seran la clau que obrirà les portes a la independència o seran unes altres eleccions autonòmiques en què el panorama polític (de partits) serà pràcticament el mateix i entrarem en un període, més o menys llarg, d’autonomisme i de peix al cove (o, si ho preferiu, “d’eixamplar la base”).

Per tal que les eleccions puguin ser les definitives, caldrà que l’independentisme assoleixi, no només la majoria parlamentària, sinó la majoria en vots. Perquè això sigui possible, caldrà que totes les sensibilitats polítiques de l’independentisme s’agrupin en una sola llista que representi un ampli i transversal moviment per la República.

En aquesta nova fase (2019-?) el protagonisme de les mobilitzacions i accions l’han pres el Tsunami i els CDR (si més no aquelles que signifiquen confrontació pura i dura).

L’Assemblea ha anat perdent protagonisme i, sobretot, aquella força que tenia davant dels partits polítics. Manté la seva capacitat de convocatòria gràcies, com sempre ha estat, a la seva gran xarxa d’implantació, la més important i nombrosa del país. L’Assemblea, però, es troba en una cruïlla històrica: si continua com fins ara, s’anirà diluint, es debilitarà i tindrà tendència a desaparèixer.  Li cal, imperiosament, un “reset”, un canvi de rumb, un replantejament, una refundació de l’Assemblea per donar resposta auna pregunta:

“Quin ha de ser el paper de l’ANC en el context polític actual?”