“Nou any és nou engany...” La contalla d’ERC

Abans d’acabar l’any, m’agradaria compartir amb tots vosaltres una història... o potser n’hauria de dir rondalla que, segons la definició, “és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals”... o potser encara millor una contalla o contarella “una narració que presenta fets apòcrifs (amagats...) barrejats amb un altres de veritables.

Seria d’una gosadia infinita atrevir-me a dir que us faré una predicció, un oracle, perquè ni sóc un mèdium ni en cap cas és un missatge que m’hagi arribat dels déus de l’Olimp, si no és que els déus són els politòlegs, els activistes, els articulistes, els periodistes o els tertulians habituals.. En tot cas l’única similitud amb l’oracle del grecs seria que els homes (i les dones) avui com ahir frisen per saber què els depararà el futur i poder fer les coses conforme als desitjos dels déus (qui són els déus contemporanis?, aquest seria un altre tema).

Ho he dit altres vegades, som en la segona fase del procés d’independència. La manera com s’enfoqui aquesta fase serà decisiva per a la culminació del procés i la proclamació de la República catalana independent. La contalla va d’això.

“Hi havia una vegada...”

En aquesta contalla el protagonista principal és ERC.  Tindria també un paper important, encara que més secundari, el grup d’En Comú Podem i un bon paper de repartiment el PSC. Com a artista invitat hi hauria la CUP i potser, els guionistes encara no ho han decidit, podria aparèixer en un petit paper l’ANC.

La història d’aquesta contalla ens explica que hi ha un partit a Catalunya, criticat per molts pel seu canvi d’estratègia, però que, en canvi, segons sembla, aquesta nova manera de fer el fa guanyar adeptes i simpatitzants. Com a mostra, un botó... Les darreres enquestes ens diuen que en unes hipotètiques eleccions al Parlament ERC obtindria entre 38 i 39 escons i que el seu president, Oriol Junqueras, és el líder més valorat, molt per sobre del president Carles Puigdemont, que ocupa, segons aquestes enquestes un modest setè lloc.

El protagonista acapara bona part de la història i també els seus diàlegs, de vegades monòlegs. El seu projecte és clar: és impossible avançar sense unes majories àmplies que només es poden aconseguir sumant-hi l’entorn del dret a decidir. Cal superar l’estratègia independentista per entrar de ple en una estratègia republicana; això passa, entre altres coses, per parlar constantment de República i molt poc d’independència. Per parlar molt de llibertat, d’amnistia i de dret a decidir... i molt poc d’independència.

Per tal que aquesta nova estratègia republicana sigui àmpliament majoritària és imprescindible que hi hagi eleccions al Parlament com més aviat millor (inhabilitació del president Torra). Unes eleccions en les quals s’imposaria un ampli front d’esquerres (la República només pot arribar a través de l’hegemonia de les esquerres).

Això significa que si, fins ara, les eleccions han estat marcades per la lluita entre independentistes i unionistes, si es vol superar la barrera del 50% dels vots, la tria electoral s’ha de situar, per una banda, en l’eix social i, per l’altra, entre els partidaris i els contraris a una via dialogada. El vicepresident Junqueras ho ha manifestat clarament: “cal dotar-se del múscul necessària per la via de dotar de contingut social la República en detriment dels simbolismes i fer-ho primant el diàleg per sobre de la confrontació.”

Guanyar és la paraula que desfila constantment per tota aquesta contalla. Guanyar, obtenir el poder, ser majoritaris al Parlament amb un president de la Generalitat d’ERC, l’única manera, en paraules del mateix Oriol Junqueras, d’assolir que l’independentisme sigui realment majoritari.

La contalla té un final obert quan el protagonista principal ens diu que tornarem a intentar el referèndum, quan hi hagi “majories clares i repetides en el temps, tant en nombre de vegades que les urnes ho corroborin com en l’exposició del projecte que es pretén”.

Les enquestes els confereixen més força i convenciment en el seu projecte. Si les darreres es confirmessin en unes eleccions (que haurien de ser més aviat que tard, com pretén ERC), seria més que probable un pacte entre ERC + ECP + PSC (77 escons) o bé, fins i tot, un pacte ERC + ECP (52 escons) amb l’abstenció i suport exterior del PSC i l’abstenció de la CUP. O, si ho preferiu, a l’inrevés: un pacte ERC + ECP (52 escons) amb l’abstenció i suport exterior de la CUP i l’abstenció del PSC.

Si fóssim a la Grècia antiga, aquest seria una de les revelacions de l’oracle. Haig de reconèixer que la contalla està ben tramada, té una bona estructura,  un relat consistent i la capacitat d’atraure el lector-oient.

Personalment, però, prefereixo una altra contalla. En aquesta, el protagonista principal seria la societat civil organitzada en la qual destacaria l’ANC. Tindríem uns coprotagonistes d’alçada, situats pràcticament al nivell del protagonista principal: El Consell per la República a l’exterior  i els Consells Locals a l’interior. Uns bons artistes de repartiment que serien els partits polítics independentistes treballant, cadascú a la seva manera, però amb una estratègia única i compartida. Una contalla que tindria el seu moment més àlgid en les eleccions al Parlament, que tindrien lloc al més tard possible (cap a la tardor de 2021) en què els partits independentistes, tant si es presentessin  en una candidatura unitària de país, com si hi anessin per separat, tindrien el compromís que, en cas d’assolir més del 50% dels vots emesos, es declararia instaurada la República catalana independent proclamada el 27 d’octubre de 2017.

Quina contalla serà la més popular? Ben aviat ho veurem. Ja ho deia el gran Josep Carner:

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?

Nou any és nou engany; en vida incerta,

jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada

ben al dellà dels tombs de l’estelada!

Sigues-me llei i certitud i pau.