Per als altres presos...Charaf, Ibrahim...

Avui escric el darrer post de l’any. Avui, mentre un sector de l’independentisme oficial, sentint-se (o actuant com a) vençut, oblidant tot el que s’ha aconseguit durant la darrera dècada, oblidant l'1 d'octubre, fa passes enrere i situa força llunyà l’horitzó de la independència... avui escric el darrer post de l’any.

El vull dedicar “als altres presos”... els que pràcticament no apareixen en els mitjans de comunicació; els noms dels quals molts no coneixem, o que altres no recordem.

Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir, dos joves de 18 anys, van ser detinguts la matinada del 17 d’octubre a Girona. La policia secreta els va detenir, en un indret on no hi havia incidents, després de la manifestació en protesta contra les sentències als presos polítics. Segons els Mossos, els havien identificat com alguns dels joves que havien tirat pedres contra els furgons policials. Aquest és el relat policial, sense proves, sense cap imatge gravada ni tampoc cap testimoni. Hi podeu trobar més informació aquí.

La gran majoria d’empresonats arran de les protestes contra la sentència ja han sortit en llibertat, a l’espera de judici. Charaf i Ibrahim continuen a la presó on també hi són, com ens recordava Vicent Partal en un darrer editorial, “els altres quatre empresonats per les protestes contra la sentència dels quals desconeixem encara els noms.”

Crec que no hi ha millor final per aquest darrer post de l’any que les paraules de Vicent Partal:

“Avui, els qui gaudim amb una certa normalitat d’aquestes hores de plaer i goig faríem bé de tenir, com a mínim, un moment de reflexió i de record per a tots ells. Per als nostres presos i exiliats i per a tothom qui pateix. Amb la voluntat de conjurar-nos tots plegats a continuar treballant i a continuar lluitant contra la injustícia. Per mirar d’aconseguir que d’ací a un any, quan torne aquest símbol del pas del temps que en diem Nadal, el país i el món siguen un lloc millor on viure tots en pau i dignitat, això és, sense gens de por de res.”

Per a tothom, però avui especialment per als altres presos, que l’any 2020 sigui l’any de la justícia i la llibertat.