Confinament, dia 12
Dia 9 de l'Estat de setge
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.
(Pierre de Ronsard. Segle XVI)
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
NOVÈ DIA (DISSABTE 21 DE MARÇ)
Microconte 9 : Perills públics
Quan els dos gossos, que avançaven lliures de cadenes a pocs metres de distància dels seus respectius amos, es trobaren cara a cara a la vorera d’aquella avinguda, no els quedà altre remei que frenar les seves passes. Pel que es veia, els dos amos es coneixien i havien aturat la passejada. De seguida, però, i contra el que ells podien arribar a esperar, els dos amos van començar un repertori tan contundent primer d’insults i després de cops de puny en plena via pública que els dos animals es miraren d’ira i d’impotència i, mentre encara durava la baralla, tant l’un com l’altre i a la seva manera van jurar que mútuament es denunciarien per no portar lligat un amo perillós.
Joan Pinyol
(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001)
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
DESÈ DIA (DIUMENGE 22 DE MARÇ)
Microconte 10 : Estel fugaç
- Un, dos, tres, pica paret! –va exclamar ben alt, perquè ho feia des de les esferes celestials-.
- Un, dos, tres, pica paret! –va tornar-hi l’estrella Polar.
La Rigel –de la constel•lació d’Orió-, l’Algol –de Perseu-, la Merak –que havia arribat a aquell trosset de pati celestial des de l’Óssa Major- i la Mizar – també de l’Óssa Major- es van estar d’allò més quietes.
- Un, dos, tres, pica paret! – va continuar la Polar.
En girar-se, no va veure ni enlloc ni mai més la Mizar. Havia caigut a terra. Al planeta Terra, és clar.
Mesos després va néixer la Bruna i la seva mare va trobar que tenia un somriure molt brillant.
Joan Pinyol
(Del llibre Glops (Ed. Petròpolis, 2009)
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada