ANC: Full de ruta i Estatuts aprovats. És aquest el camí? (Algunes reflexions i algunes realitats)

Tota la informació i gairebé tota l’opinió dels diferents mitjans de comunicació gira, com és natural, a l’entorn de la pandèmia del Coronavirus 2019. La gravetat d’aquest virus, per la seva ràpida propagació de contagi arreu del món, està provocant, més enllà de la tragèdia que representen els malalts que el pateixen i de la pèrdua de vides humanes, un autèntic caos en la vida normal de la societat globalitzada. La pesta del segle XXI fa emergir les nostres pors de societat del primer món en què, una majoria, ens crèiem que podríem viure sempre còmodes i protegits.

Malgrat que l’interès general només viu per i per a la informació de l’evolució de la pandèmia, aquest darrer cap de setmana hi ha hagut la VIII Assemblea General Ordinària (AGO) de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)  amb uns resultats finals de les diferents votacions en què no s’ha produït cap sorpresa. Els diferents informes i les ponències presentades han estat aprovades, en general, amb poca oposició. Les 2 esmenes a la totalitat del Full de ruta no van prosperar. De les altres 117 esmenes presentades (62 als Estatuts i al Reglament de Règim Intern (RRI) i  55 al Full de ruta) només una va ser aprovada.

No discutiré en cap moment la legalitat i validesa dels resultats. Tothom que ha volgut ha pogut dir-hi la seva. Que hi hagi participat més o menys gent no pot servir d’excusa si algú intentés qüestionar-ne els resultats finals. És evident, però, que cal tocar de peus a terra i intentar veure algunes realitats. Com si parlés per mi mateix, vaig reflexionant.

Els membres de l’ANC hem rebut un correu amb un enllaç on podem veure els resultats finals. El primer que vull valorar és el contingut d’aquesta carta, en la línia dels darrers missatges del Secretariat Nacional, té un to triomfador i egocèntric, com també el tenien la majoria de justificacions de la ponència per no admetre les diferents esmenes. Un to indigne de l’Assemblea.

Hi han participat més de sis mil cent membres de ple dret, una xifra que ha superat amb escreix la de la darrera Assemblea General, celebrada el maig passat a Tarragona, on la participació va ser de més de mil dues-centes persones.

Comparar la participació virtual amb la de la darrera AGO per tal d’atribuir-se un mèrit inexistent, és barrejar pomes i taronges amb l’argument que tot és fruita.

Veiem la participació real en dos dels apartats més importants en qualsevol AGO: les esmenes.

Als Estatuts i al RRI les esmenes van ser votades per una franja de socis que oscil·la entre les 750 i 800 persones. Els resultats han estat entre un 60% i un 90% en contra de les esmenes presentades.

Els membres de l’ANC que podien votar eren 44.571. Les esmenes han estat votades, doncs, per un 1,8% del socis amb dret a vot.

Anem al Full de ruta. Em centraré amb les esmenes a les quals, particularment, vaig donar-hi suport i que eren les 64, 66, 77, 93, 94, 100, 107, 109 i 112.

En aquestes esmenes en concret, la franja de socis que han participat en la votació oscil·la entre els 1037 i 1322. Només una esmena ha estat aprovada, la 66 i per un escàs marge (53% a 47%). Tota la resta han estat rebutjades. Els percentatges de vot han oscil·lat entre 61% i el 76%.

El nombre de votants i els percentatges de vot en les altres esmenes no varien gaire de les xifres anteriors.

Les esmenes al Full de ruta, doncs, han estat votades i refusades per un percentatge de vots d’entre el 2,3% al 2,96% del total dels associats amb dret a vot.

Algunes reflexions sobre el resultat final dels Estatuts i del RRI

En el darrer any es va crear una comissió per tal de consensuar una modificació a la composició del Secretariat Nacional de l’Assemblea. La comissió naixia amb l’esperit d’intentar reduir el total de membres que componen actualment el SN (77). Des de fa anys, una de les principals crítiques al SN és la seva burocratització i lentitud en la presa de decisions. És molt complicat debatre qualsevol tema amb un SN tan nombrós.

Amb tot el respecte als companys i companyes que han treballat en aquesta comissió, crec que els resultats finals (que ja formen part dels Estatuts i del RRI) no aconseguiran solucionar (el temps ens ho dirà) els problemes existents. Cinquanta-set secretaris continuen sent molts, sobretot tenint en compte el context sociopolític actual en què, a curt i mitjà termini caldrà prendre decisions de maner àgil i ràpida. El màxim que ha pogut aconseguir és una representació territorial, potser, més proporcional, més compensada.

A més, s’ha establert un altre problema, crec que greu i que des de sempree s’havia intentat evitar. L’ANC va néixer amb un criteri molt clar de representació territorial, un membre, un vot. Les sectorials i els joves tenien el seu paper, important, però no de representació. Ja s’ha advertit, pel dret i pel revés, que l’entrada de representants de sectorials i de joves al SN, més enllà de trencar de manera absoluta el model de representació creat per l’ANC, podria, fins i tot, arribar a comportar problemes legals, si qualsevol soci ho impugna. Per què? Doncs perquè per escollir aquests representants de les sectorials i de joves es confereix doble vot a tots aquells socis que els votin (representació sectorial i territorial), i fins i to, triple vot si, a més, tenen una edat inferior a 35 anys (representació territorial, sectorial i de joves). Com deia la justificació de l’esmena que proposava d’eliminar aquesta representació, alguns grups de socis, a més de votar per escollir els seus representants territorials, poden escollir uns altres representants (sectorials o joves) i influir doblement (o triple) en la composició del Secretariat Nacional. En canvi, alguns altres socis només ho podrien fer un cop.

Permeteu-me que expressi els meus dubtes sobre la representativitat dels candidats sectorials i de joves; al cap i a la fi, es presentaran individualment i seran votats per un nombre, en alguns cas, relativament petit de votants. I tot això, en detriment sobretot dels representants nacionals (se n’ha reduït el nombre), votats per tot el territori.

Reflexions a l’entorn del Full de ruta

S’ha rebutjat l’esmena que proposava la constitució d’una Taula de partits i entitats i s’opta per una “Taula social” amb unes justificacions més que pobres. Es diu que ja existeix una Taula de partits (?) i que com que els partits tenen la seva pròpia dinàmica cal deixar-los de banda i consensuar idees amb les entitats civils. Cito textualment la idea que ja vaig defensar en un altre escrit:  “Precisament perquè els partits VOLEN tenir la seva pròpia dinàmica, és pel que cal influir-hi directament, per fer-los canviar, modificar la seva manera d’actuar. Els partits, malgrat ser la baula feble del procés,  són una eina necessària, també, per aconseguir fer efectiva la independència. Marcar el camí als partits es fa asseient-los a tots en una mateixa taula. Així es va poder arribar al 9-N, en una Taula de partits i entitats que, també i malgrat mil i una dificultats, va tenir el seu paper important en la formació de Junts pel Sí.

S’ha refusat que aquesta Taula de partits i entitats existís amb un únic objectiu: el de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament de Catalunya tinguin un caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República. S’ha refusat el que, aparentment i segons les converses de carrer, tothom demana... o no? La justificació també és de pena i acaba dient que el cal és construir sinèrgies amb la societat civil, obviant una vegada més els partits que “tenen la seva dinàmica”.

S’ha refusat també l’esmena que deia: “Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’Assemblea impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efectiva de la República.” Atenció a la justificació...”No podem posar terminis d’aquest tipus. A més, cal recordar que en l’article 2.4 dels Estatuts posa ben clarament “L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions.”  On diu que l’Assemblea es presentaria a eleccions? Donar suport a una candidatura de país no seria el mateix que només donar suport a les candidatures que defensin la unilateralitat? Per als més nous.... un redactat molt similar figurava en el Full de ruta que es va aprovar el 2015 i que va ser decisiu per acabar aconseguint el Junts pel Sí.

Finalment, s’han refusat totes els esmenes que volien donar la importància que es mereix al Consell per la República a l’exili i també als Consells Locals a l’interior. S’ha refusat, fins i tot, fer una campanya perquè la gent es registri en el cens català, es registri en el Consell per la República. Les justificacions a les diferents esmenes no fan res més que reafirmar-me en la meva opinió que ni el Consell per la República (malgrat que l’ANC hi participa) i encara menys els Consells Locals formen part de cap de les prioritats de l’Assemblea. Són vistos com una “competència”? Com un contrapoder?

Repeteixo, doncs, la meva opinió ja escrita: “Els Consells Locals per la República (CL) són una eina imprescindible per continuar avançant cap a la independència i la República catalana. Els CL són el desplegament a l’interior del Consell per la República, l’única institució republicana en què hi ha representats la majoria de partits i de les organitzacions independentistes de la societat civil. Els CL no són cap contrapoder, tampoc per a l’Assemblea, com algunes persones semblen entendre, sinó que pretenen caminar al costat de les institucions autonòmiques i locals i preparar la població per a la independència. Són elements bàsics perquè el seu ens administratiu i jurídic està situat fora de l’Estat espanyol i, entre molts altres aspectes, les nostres dades estan ben protegides perquè estan custodiades fora del territori espanyol.”

Ni tan sols ha pogut prosperar l’esmena que demanava ”que les persones que formen part del Secretariat Nacional i prenen partit públicament i notòriament a favor d’un partit polític amb opcions contràries als posicionaments de l’Assemblea, no poden representar el principi fundacional de transversalitat de l’Assemblea i no haurien de poder ser membres del Secretariat Nacional.”  La justificació és que, entre altres coses, podria “vulnerar la seva llibertat d’expressió.” A què juguem?

Per primera vegada en nou anys he votat NO a la ponència de l’ANC. Formo part d’aquests escassos, minsos, paupèrrims 182 socis, un 0,4% del total amb dret a vot. A favor, hi han votat 1.985 socis, un  4,45% del total amb dret a vot. Res a dir, resultats legítims i vàlids. Però sobre els que, penso, caldria reflexionar.

He votat NO a la ponència per primera vegada en nou anys. Per tot el que abans he escrit. Perquè el Full de ruta aprovat té moltes mancances, més pel que no diu que pel que diu. No és un autèntic Full de ruta, no té una visió àmplia. Eludeix entrar en molts terrenys (alguns dels que es proposaven en diferents esmenes rebutjades) i ho fa per no entrar en confrontació amb els partits polítics.

Hi ha un arbre que no ens deixa veure el bosc i és el que “L'ANC només donarà suport als partits que apostin per la via unilateral” i que els mitjans ja s’han encarregat de destacar àmpliament obviant tota la resta. Aquest arbre no ens deixa veure el bosc que representa el Full de ruta en general, carregat de timideses i renúncies amagades en un reguitzell de paraules i frases que, com en el llenguatge polític, acaben no dient res.

Sincerament, penso que no s’ha produït el canvi que necessitava imperiosament l’Assemblea. Desitjo i espero que l’ANC pugui redreçar el camí i que no entri en un procés de davallada. Que la força i influència que ha mantingut durant tants anys, i que ha estat decisiva per avançar cap a la independència, no acabi veient-se reduïda a un paper més secundari.

Serem molts els que treballarem per evitar-ho.