de Vull una resposta. 8a temporada
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany
Convidats:
Josep
Murgades Filòleg i traductor. Catedràtic de literatura catalana
contemporània a la Universitat de Barcelona.
Francesc
Xavier Vila Llicenciat en Filologia Catalana per la
Universitat de Barcelona i doctor en Lingüística. Catedràtic de
Sociolingüística catalana.
Pere
Mayans Llicenciat en Filologia catalana i postgraduat en gestió
de la diversitat lingüística i cultural.
Cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament
d’Ensenyament.
Davantal
En
l’actualitat, i per primer cop a la història, la llengua espanyola és la
llengua de comunicació verbal més estesa. No tan sols el medi visual, imprès,
és espanyol, sinó que també ho és el medi fònic, oral. Que els catalans se serveixin de l’espanyol també en la
comunicació verbal de manera espontània revela alguna cosa més que una simple
inèrcia històrica. Revela un ús de l’idioma condicionat per factors ideològics,
una prescripció i una pràctica interioritzades que els duen a servir-se
automàticament de l’espanyol tant si són interpel•lats en aquesta llengua com
si s’han d’adreçar a desconeguts.
El que acabeu de sentir és
un fragment extret de l’editorial “Una nació sense estat, un poble sensellengua” que es va publicar el 1979 a la revista Els Marges.
La situació ha canviat molt
després de més de 40 anys? Les darreres xifres ens diuen que, pel que fa al
coneixement del català al Principat de Catalunya, la situació és força bona amb
un 95,2% de la població que entén el català i un 73,2% que el sap parlar.
Les xifres, però, canvien
quan ens centrem en quina és la llengua que habitualment fa servir la població.
El català és la llengua inicial del 31 % de la població de més de 15 anys i la
llengua habitual del 36,3 %. Dades que indiquen una certa davallada sobretot en
referència a les del 2003. Fa 16 anys, el català era la llengua inicial d’un
36,2% de la població i un 46% la tenia com a llengua habitual.
Tot això pel que fa a
l’aspecte quantitatiu de la llengua, però, i l’aspecte qualitatiu? Les interferències,
sobretot del castellà, ocasionen una castellanització cada vegada més intensa
del lèxic i, a més, i en paraules de Jordi Badia, se’ns ha espatllat la màquina
de crear paraules. Les interferències més greus es produeixen, però, en la
fonètica i la sintaxi.
El Vull una resposta d’avui
el dedicarem íntegrament a parlar de llengua. A intentar respondre algun dels
interrogants que ja es plantejava el manifest dels Marges del 1979...Com aconseguir que perduri i es desenvolupi
la llengua i la cultura d’una nació mancada d’estat. De com, en definitiva
endegar, sense uns suports polítics efectius i, per tant, sense una vida
pública autènticament catalana a tots els nivells, un procés
lingüístico-cultural prou extens i competent perquè justifiqui, l’existència
viva d’aquesta llengua en virtut de les seves realitzacions presents i no de
les d’un passat massa transcendentalitzat.
En parlem tot seguit amb els
nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada