"A misses dites", el microconte del dia (Dia 50 del confinament. Dia 47 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 50

Dia 47 de l'Estat de setge

Cada dia, cada minut, algú se'n va i amb ell se'n va una part del món

(Montserrat Roig. Un pensament de sal, un pessic de pebre)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

CINQUANTÈ DIA (DIVENDRES 1 DE MAIG)

Microconte 50 : A misses dites

Una tarda més, mossèn Llardons premé el botonet i s’activà la llum verda del confessionari. L’esperaven les tres feligreses de sempre, amb uns pecats tan innocents que es podrien absoldre gairebé conjuntament. A certes edats s’arriben a depurar tant les males accions que ja no són capaces ni d’intimidar el creador del cel i de la terra. Després de dir a la tercera que anés en Pau i just en el moment en què el prevere estava a punt d’abaixar la cortineta, la Caterina va entrar a l’església com si la perseguís un coet i va frenar de genolls als peus de mossèn Llardons. Volia confessió. Instantània, immediata, exprés o com fos, però havia de treure’s del damunt un pes que feia un quart d’hora que no la deixava viure.

Mentre mossèn Llardons mirava d’entregar-s’hi amb cos i ànima per la via de l’oïda, les tres feligreses confessades també provaren de parar orella, però amb prou feines endevinaren quatre vocals.

Cinc minuts més tard van veure com s’obria la porta del confessionari i com, sense temps per absolucions miraculoses, mossèn Llardons s’arremangava la sotana fins a l’alçada dels genolls i sortia corrents del temple.

No va arribar a temps a les vies. El comboi d’un quart de set de la tarda no va saber evitar la post de planxar que havia abandonat la Caterina i va descarrilar de manera tan aparatosa que es va haver de lamentar una bona colla de morts.

Joan Pinyol

(Publicat a Bones confitures. Antologia de microrelats catalans. Témenos edicions, 2019.

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa