Sobre la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC

En l’Assemblea General Ordinària de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va tenir lloc de manera telemàtica, el passat mes de març, es va aprovar com a punt 10 de l’ordre del dia la proposta de convocatòria d’eleccions per a un nou Secretariat Nacional (SN). Textualment deia:

“Convocar eleccions al Secretariat Nacional (SN), que se celebraran, com a més tard, el dissabte de la cinquena setmana posterior al moment en què s'aixequi el confinament i sigui possible celebrar reunions amb seguretat. El Secretariat Nacional comunicarà a tots els socis i sòcies l'inici del procés electoral, tan bon punt sigui possible d’iniciar-lo”

La proposta va ser aprovada per 2008 vots a favor, 40 en contra i 84 vots en blanc.

Si fem un cop d’ull als Estatuts, als articles que formen part del capítol VI que es refereix a l’Assemblea General (AG), veurem com ens diu que “La AG és l’òrgan sobirà de l’Associació... que tots els membres de l’Associació queden subjectes als acords de l’AG... que és l’AG la que convoca les eleccions al SN i en fixa la data... i que els acords de l’AG són executius des del moment que s’adopten.

Es fa molt difícil d’entendre, doncs, que l’actual SN hagi pres la decisió d’anul·lar l’acord aprovat en Assemblea General i hagi decidit que les eleccions tindran lloc del 10 al 13 de juny d’enguany, amb una data de presentació de candidatures que va començar el 29 d’abril i que finalitza el 4 de maig. L’ANC ho va comunicar als associats el passat 19 d’abril.

Davant de qualsevol moviment per impugnar aquesta decisió, és molt probable que els juristes de torn s’agafin al “com a més tard” que figura en el paràgraf aprovat per l’Assemblea General i que refusin la impugnació. Hi ha una frase sobre els juristes que diu: “Jo no vull un advocat que em digui el que no puc fer. Quan jo contracto un advocat és perquè em digui com fer el que jo vull fer.”

Malgrat aquest “com a més tard” hauria estat molt més transparent i amb esperit molt més assembleari que la decisió s’hagués sotmès a l’opinió de tots els associats i que les dates  de presentació de candidatures no haguessin estat tan ajustades. La sensació és de massa pressa i com diu la coneguda dita; “La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ha de semblar-ho”.