"Et perds, germà difícil /de la rosa i el foc..." Les hores (Tot passejant amb Salvador Espriu. 4)

 

Nois: Salom... ens has dit que vas morir un 18 de juliol de 1936... com s’entén..?

 

Salom: Si llegiu el seu poemari Les hores ho entendreu. Tres van ser els fets que més van impactar en el nostre poeta: la mort del seu amic, el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel; la mort de la seva mare i l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 18 de juliol de 1936 que va significar la meva pròpia mort. El poemari, dividit en tres parts, està dedicat a aquests tres fets decisius en la vida d’Espriu.

 

Les hores (I) Sagitari

Ahir passà, vetlla estremida, i torna
avui l’arquer tot nu,
amb l’arc i l’alba.

 

Que fredament t’allunyo
per la terra d’enlloc, on pots només seguir-te
la teva solitud sense paraules!
Fum o dolor? El meu agut somriure
traspassa l’altivesa del teu càntic.

 

Et perds, germà difícil
de la rosa i el foc, per la secreta
llei del camí que uneix l’arrel amb l’ala.
Ja el cor i els ulls no saben
qui fores tu.

 

Les hores (III) Omnis Fortasse Moriar  

El vespre és ple de sang, i no sé quin combat
magnifica el llarg plany del ponent, rere els cims.
Del fons d’uns ulls de cec he vist com surt el gos
maligne de la nit i corre pels camins
amplíssims de la por, lladrant la meva mort.
Oh, l’ocell que no canta, el bosc silenciós,
adormit príncep, vent! Ara cauré tot sol
i no seré més nom, ni record, ni dolor.
Escolto com se’n van aquelles clares veus
de la fulla i de l’aigua, estima l’últim cor,
a poc a poc em sento agermanat al fang.