Nois: Salom... ens has dit que vas morir
un 18 de juliol de 1936... com s’entén..?
Salom: Si llegiu el seu poemari Les hores ho entendreu. Tres van ser els
fets que més van impactar en el nostre poeta: la mort del seu amic, el poeta
Bartomeu Rosselló-Pòrcel; la mort de la seva mare i l’esclat de la Guerra Civil
espanyola el 18 de juliol de 1936 que va significar la meva pròpia mort. El
poemari, dividit en tres parts, està dedicat a aquests tres fets decisius en la
vida d’Espriu.
Les hores (I) Sagitari
Ahir passà, vetlla estremida, i torna
avui l’arquer tot nu,
amb l’arc i l’alba.
Que fredament t’allunyo
per la terra d’enlloc, on pots només seguir-te
la teva solitud sense paraules!
Fum o dolor? El meu agut somriure
traspassa l’altivesa del teu càntic.
Et perds, germà difícil
de la rosa i el foc, per la secreta
llei del camí que uneix l’arrel amb l’ala.
Ja el cor i els ulls no saben
qui fores tu.
Les hores (III) Omnis Fortasse Moriar
El vespre és ple de sang, i no sé quin combat
magnifica el llarg plany del ponent, rere els cims.
Del fons d’uns ulls de cec he vist com surt el gos
maligne de la nit i corre pels camins
amplíssims de la por, lladrant la meva mort.
Oh, l’ocell que no canta, el bosc silenciós,
adormit príncep, vent! Ara cauré tot sol
i no seré més nom, ni record, ni dolor.
Escolto com se’n van aquelles clares veus
de la fulla i de l’aigua, estima l’últim cor,
a poc a poc em sento agermanat al fang.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada