No fa pas gaire temps que vaig conèixer Miquel Florido. Desconeixia la seva obra literària i no en tenia cap referència. Un dia, vaig veure que havia obert una projecte de mecenatge a la plataforma Kickstarter. Volia arribar a recaptar 1.500 euros per a la seva primera novel·la “Et recordaré”. Va ser el moment en què vaig aprofundir una mica en l’obra d’en Miquel Florido i em vaig decidir a donar suport a “Et recordaré”.
Ara, uns mesos després de
tot plegat, he acabat la lectura d’aquesta primera novel·la d’en Florido i vull
posar blanc sobre negre les impressions i sensacions que m’ha transmès.
“Et recordaré” és un llibre
d’aquells que alguns en dirien un “bon totxo”, en el sentit de gruix (un total
de 702 pàgines). Molt ben editat, de fàcil lectura, tant pel que fa a la lletra
i la impressió com a la trama mateixa. El llibre es clou amb un contingut
addicional que complementa la novel·la i que és de molt agrair, perquè ajuda a visualitzar les imatges mentals dels llocs i dels personatges principals.
Una novel·la escrita al
llarg dels anys (l’autor ens diu que la va començar l’abril del 2009 i la va
acabar el 2015). Sis anys d’escriptura i –interpreto- cinc anys més de revisió
de tot tipus, d’ajustaments i de canvis.
Una novel·la que
catalogaríem en principi, com de ciència-ficció. Un relat distòpic, és a dir,
d’una utopia que té connotacions negatives oposades al que molts imaginem com
una societat ideal.
O, potser, és un relat de
suspens integrat en una novel·la de ciència ficció?
O, potser, en podem extreure
molt més de la seva lectura?
Hi ha alguns aspectes del
llibre que podem compartir la majoria de lectors. Quan ens disposem a
endinsar-nos en la història de la mà de la Lisa, una noia que acaba de complir
18 anys, ens trobarem amb un relat molt original i diferent. Un món, de
vegades, surrealista, ple d’espais imaginaris. Els que no hàgim llegit res de
Miquel Florido, coneixerem per primera vegada Crisol, una gran ciutat “sorgida
d’una fusió de mons fosos en un de sol”. En determinats passatges no sabrem on
acaba la realitat i on comença la fantasia. Experimentarem incursions que ens fan
viure, des de dins mateix i com una realitat alternativa, els vídeojocs –Utopia- (capítols
que problablement valoraran molt millor la gent més jove que s’hi relaciona més
freqüentment).
Una constant del llibre és
la continuada intensitat amb què l’autor ens fa viure, capítol darrere capítol,
els periples, els sentiments, els problemes, les intrigues, els dubtes, les
ansietats, les situacions i els desenllaços més inesperats pels que passen la
Lisa i els seus companys.
L’eterna lluita entre el bé
i el mal. El bé representat per la pròpia Lisa, per en Joel i... per què no, encara que amb ambigüitats, també per en TK i en Mark. El mal... el poder, sempre el poder, representat per
l’alcalde, la Torre de Comunicacions que ha alienat la pròpia societat. En el
fons, una metàfora no exempta de moltes similituds amb la nostra realitat.
Malgrat que, com escriu l’autor
en el pròleg, “alguns invents o ocurrències que vaig tenir per a Crisol i els
seus habitants, han sigut ja usades en altres ficcions, i fins i tot alguna
cosa ja existeix al nostre món”, podrem conèixer el Cotxe Lliscador, la fibra
cel·lular, el control de visió autograduable, ordinadors sense disc dur perquè
totes les dades estan al núvol que controla la Torre de Comunicacions i moltes
altres sorpreses d’un món futurista.
“Et recordaré” us mantindrà
en tensió fins arribar a un final també sorprenent. Ens diu Miquel Florido que
el llibre formarà part d’una trilogia. La lectura d’aquest primer volum, no
només ens fa demanar que arribi ben aviat la continuació, sinó que els lectors
que, com jo mateix, no havíem llegit res d’en Miquel, ens hagi despertat les
ganes de llegir els seus relats anteriors.
Com a
complement indispensable de la novel·la, us recomano la visita al web
etrecordare.cat. Entre altres coses, podreu trobar la sinopsi i els cinc
primers capítols de la novel·la. També podrem llegir alguna mostra dels relats anteriors
de Miquel Florido. Per exemple, “Històries de Crisol”, amb els relats “El sentinella” -on ja podrem trobar referències al Dispositiu d’Identificació
Global (DIG) o al Cotxe Lliscador (CLL) –
o “Cavallerositat i rufianeria” –on apareixen Gutt i Rubí- .
A la pestanya “Art” hi
podrem veure alguns paisatges del vídeojoc “Utopia”, així com els personatges
que hi apareixen. També ens farem una idea de com és la Lisa, en TK, en Mark Llum... Moments
importants de la novel·la sintetitzats en frases curtes.
No us perdeu la visita a Tests de coneixements
on l’autor ens proposa un joc a l’entorn de la novel·la: “Quant en saps sobre
Et recordaré i el seu món?” Entretingut, divertit i que serveix per repassar
mentalment tots els capítols de la novel·la.
Aquí no acabo d’escriure
sobre “Et recordaré”. Vull continuar fent-ho sobre els tres temes que més m’han
colpit de la novel·la: el món de la xarxa; els records; la vida i la mort.
Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada