La lectura de qualsevol
llibre que tingui contingut et pot estimular a reflexionar, ja sigui sobre l’argument,
la trama, el desenvolupament... el final... o, de vegades, un paràgraf o paràgrafs
pot ser suficient. La reflexió pot conduir la ment –amb un subjectivisme total-
a establir relacions i interpretacions.
Avui toca escriure una mica
sobre la Xarxa.
La xarxa... les xarxes...
Les estimades i alhora maleïdes xarxes... i la contradicció no està fora de
lloc.
L’ambient és gris, al meu barri hi manquen els
colors, la varietat i el gust. Tot és monòton, uniforme, en definitiva,
avorrit. La gent és igual, s’adapta al paisatge, encara que potser el paisatge
s’ha adaptat a les persones. La immensa majoria viu reclosa a les cases, a
poder ser, hi treballen en línia i surten únicament per complir obligacions
primordials. Les noves tecnologies informàtiques permeten dur a terme totes les
feines no físiques. Crisol està cobert per una immensa xarxa sense fils
instal·la a la imponent Torre de comunicacions. [...] Fa aproximadament cinc
anys va arribar a les cases la fibra cel·lular, un cablejat infinitament
superior a qualsevol fibra òptica, tant de velocitat de transferència com de
possibilitats: tot és instantani. (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 20-21).
Al pati ningú juga. Les pilotes han `passat de moda,
ja no interessen. [...] Els esports que requereixen esforç físic han passat a
la història. [...] El màxim moviment que puc veure al pati són alguns alumnes
que caminen mentre miren els seus comunicadors. (“Et recordaré”, Lisa, pàg 27).
Actualment som esclaus dels nostres propis invents.
La caixa ximple potser no és tan ximple... O més aviat, els qui la miren s’han
tornat beneits. (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 38).
El DIG (dispositiu d’identificació global). Es
tracta del renovat NIF, [...] És una targeta petita que s’introdueix en un
aparell per comprovar les teves dades, si l’aparell que ho revisa et marca de
color verd, aleshores ets legal. Qualsevol tipus de delicte, multa, malaltia,
deute, etcètera, s’arxiva en dades al DIG. (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 59).
A la xarxa tot canvia: la persona més tímida,
introvertida i mesquina del planeta pot esdevenir l’equivalent a la més esbojarrada,
simpàtica i extravertida- (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 121).
Llibres... Molt poca gent llegeix avui en dia. Els
llibres han passat de ser el principal entreteniment a ser mera decoració d’un
temps pretèrit. El fet de l’aparició dels dispositius digitals ha fet que les
editorials de llibres deixin de produir i de vendre. [...] Cada cop hi ha menys
escriptors i més programadors. Menys esportistes i més jugadors. Menys vida i
més artificialitat, en definitiva. (“Et recordaré”, Lisa, pàg, 149).
El món futur que ens
presenta “Et recordaré” no és, evidentment, el que tenim actualment, però sí
que ens hi estem acostant. La xarxa és cada vegada més present a les nostre
vides i, si bé és cert que ens aporta molts avantatges, també hauríem de tenir
en compte l’evolució que anirà seguint per tal que la societat futurista i
distòpica de la novel·la d’en Florido no arribi a ser mai possible.
Potser no som tan lluny com
ens sembla de patir el control absolut que exerceix el poder de Crisol a través
de la Torre de comunicacions i la DIG. Cada vegada més estem perdent la nostra
privadesa, sobretot en allò que diem les xarxes socials generalistes o d´oci.
Els usuaris exposem no nomes les nostres dades de contacte o informació
professional, sinó que ja exposem de manera pública un gran nombre de dades de
caràcter personal i fins i tot íntim: vivències, gustos, ideologia,
experiències diverses, etc. Els algoritmes fan la resta.
I no cal dir el que pot
passar amb l’aïllament social, que està portat al seu màxim nivell a “Et
recordaré”. Els joves de Crisol viuen immersos en els seus “comunicadors” i
ordinadors. Han descuidat la seva vida social i viuen la seva vida en els
vídeojocs. Una vida que fins i tot arriben a experimentar com a real, però que
no ho és. Els habitants de Crisol i especialment els joves viuen en soledat, no
exempta d’alienament.
Em pensava que la soledat m’agradava, però amb el
temps m’he adonat que estar sol és trist. En el fons estem sols, tots i
cadascun de nosaltres (Mark, pàg. 550).
I cerquen la companyia i tot
el que comporta de sociabilitat en els vídejocs.
Utopia. El primer vídeojoc d’immersió virtual que
adapta la consciència per veure’s i sentir-se dins d’un món amb una interfície
dimensionada a mides reals i aconsegueix que simuli gairebé tots els aspectes
de la vida. (“Et recordaré” Pàg. 679).
Els responsables d’Utopia recomanen un descans
mental cada quatre hores. És sabut que hi ha jugadors que s’hi passen moltes
més hores i això els pot arribar a provocar fatiga crònica entre d’altres
problemes mentals, com dissensió de la realitat i una malaltia recentment
batejada com a “difuminació crisoliana”, amb la qual el jugador veu elements
del joc al món físic i viceversa. (“Et recordaré Pàg. 683).
Utopia permet als jugadors
adoptar qualitats i característiques d’allò que voldrien ser i que no són.
També, sorprenentment, els permet experimentar sensacions, sentiments i
comportaments que es troben absents en la seva vida real, des de la companyonia
i la solidaritat al sacrifici i l’amor.
No podem evitar de fer-nos
la pregunta: Som lluny encara del món distòpic de “Et recordaré”?
Consultant diversos articles
relacionats amb el trema dels vídeojocs i el món juvenil -i també infantil- hi
podem trobar l’afirmació que cada vegada més les consultes de psicologia, en
l´especialitat infantil i adolescent, reben més demandes relatives a l´ús que
fan els joves dels videojocs i les xarxes socials de moda. Desmotivació amb els
estudis, baixada de rendiment acadèmic i possibilitat que els joves presentin
un trastorn per dèficit atencional. L’adolescent no es concentra i li costa
estar estona real i profitosa davant dels llibres i estudiar, mostrant
dificultats reals per concentrar-se i no despistar-se de forma constant.
Segons aquests estudis, els
videojocs generen una tendència a la dependència i a l´aïllament. Es crea una
acomodació neurocognitiva a estímuls ràpids i constants que fan que l´atenció
(com a sistema de mantenir la concentració per espai prolongat davant d´estímuls
poc impactants) es debiliti.
Quan iniciava el post amb la
frase “les estimades estimades i maleïdes xarxes” volia referir-me al fet que,
com en tot en aquesta vida, qualsevol avenç tecnològic és, en si mateix, bo. En
tot cas és dolent l’ús que se’n fa. Per això qualsevol nova tecnologia
necessita d’educació per saber-la utilitzar sense que arribi a resultar
perillosa i difícil de dominar.
Tot sembla tan real! El motor gràfic dels jocs
actualment emula pràcticament la realitat, [...] cada fragment, cada textura
sembla de debò. [...] A la xarxa ni hi fa ni fred ni calor, simplement... S’hi
està bé. (“Et recordaré” Pàg. 132).
Em queden dos temes per continuar reflexionant i
interpretant el món de “Et recordaré”: els records i la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada