Convidats:
Lourdes Escardívol, mestra
Olga Amargant, advocada
Francesc Abad, analista polític
Davantal
Els partits
independentistes, ERC, Junts, la CUP i PDeCAT, van registrar dimarts passat al
Congrés dels Diputats la proposició de Llei d’amnistia per a tots els
processats i condemnats per accions vinculades al procés. Una proposició de
Llei que està ja sentenciada i que és molt possible que ni tan sol superi els
tràmits de la Mesa.
Crec que tots som conscients
que això passarà i que aquesta proposició de Llei no arribarà ni tan sols a
debatre’s al Congrés. El problema no és aquest. El problema radica en el “i després què?”. És a dir, ¿els partits i les
organitzacions independentistes tenen preparada una resposta popular i
institucional, ja no dic per si el Congrés no l’aprova, sinó a la segura
negativa de la Mesa del Congrés a tombar la proposta? Molt em temo que no i
això acabarà esdevenint un nou motiu de desencís per a tots els
independentistes.
Mentre el TSJC ha admet a
tràmit la querella contra Torrent i quatre membres de la mesa, continuen les
converses per formar Govern, portades amb molta discreció (i esperem que això
signifiqui un bon senyal).
La tornada de l’exili de
Meritxell Serret ha despertat tota mena de recels polítics. Parlant de l’exili uns recomano el brillant
reportatge de la revista La Mira: “La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé,
àlies Aleix Renyé”.
Aleix Renyé ens recorda uns
altres exiliats i presos polítics: els de la resistència activa que van
mantenir la flama de l’independentisme viva durant i passat el franquisme.
El gran savi africà Amadou
Hampaté Bà va deixar dit: “Quan a l’Àfrica mor un vell, és com si es cremés
tota una biblioteca.” Aquesta és una frase extreta del llibre “Quan l’Ateneu no
estava de Festa Major”, de Lourdes Escardívol.
Un llibre amb 33 testimonis.
Històries personals viscudes per gent anònima. La vida a Sant Boi de Llobregat
abans de la Guerra Civil, durant la guerra i la postguerra. que ens parlen del Sant Boi. L’època en què
“els ateneus no estaven de Festa Major, quan es van quedar muts, buits, es van
aturar els balls, les gresques, els jocs, les històries d’amors i de
desamors...”
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana de
l’escriptor Josep Maria Morreres
Quan
era jove, lluitava per ser jo mateix, a hores d’ara em resigno a ser com sóc.
Marxem amb el pensament
posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i
l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada