Full de ruta 2021-2022 de l'Assemblea... en parlem?

 

La IX Assemblea General Ordinària (AGO) de l’ANC tindrà lloc entre el 20 i el 26 de maig i les votacions es faran de manera telemàtica.

Com sempre, l’Assemblea presentarà el seu Full de Ruta (FR) 2021-2022 per a l’aprovació o no de l’AGO. El FR ja haurà passat per les diferents assemblees de base i també haurà superat el període d’esmenes. Les que hagin quedat vives caldrà votar-les en el marc de l’AGO.

El document actual del FR, aprovat pel Secretaria Nacional de l’ANC, el podeu trobar aquí. Voldria comentar, de manera resumida, les meves primeres impressions de lectura:

El FR fa un relat molt acurat (evidentment, sintètic) de l’evolució del moviment fins al 2021. També analitza clarament els fets del mes d’octubre de 2017 (sense entrar a fons en “culpabilitats”) quan es produeix el fracàs de l’estratègia que s’havia establert i que va rebre el nom de “la llei a la llei”.

També em sembla molt encertat l’anàlisi que es fa del que ha anat succeint a partir de finals d’octubre de 2017. Reprodueixo:

[...] “amb la sortida a l’exili i l’empresonament del Govern, la repressió de l’Estat espanyol ja no va deixar de créixer de manera indiscriminada, i el moviment va entrar en una deriva d’autodefensa, de lluita antirepressiva i d’autolimitació que l’ha desgastat, i que és on a Espanya li interessava situar la nostra lluita i resistència.”

La crua realitat és la que remarca el punt 24 del FR:

“El moviment, sense saber trobar un nou enfocament i una nova concentració de força, es va centrar a denunciar la deriva antidemocràtica de l’Estat i la limitació de drets civils i socials, intentant trobar una sortida democràtica que Espanya en cap cas oferirà. Ens cal, doncs, sortir d’aquest posicionament de denúncia i actuar amb més proactivitat.”

L’Assemblea opina el que opina la majoria de l’independentisme de a peu pel que fa a la negativa confrontació i desqualificació entre els diferents partits polítics independentistes que origina només “cansament, desmobilització i decepció, i va molt en detriment del moviment i de les seves bases.” I apunta: “L’independentisme no està ni fragmentat ni confrontat: qui ho està és la seva representació política...” I, en termes generals, hi estaria d’acord també.

És bo i convenient que el FR reflecteixi la pèrdua de 640.000 vots que va patir l’independentisme en les darreres eleccions i que no va ser, com alguns diuen, efecte de la pandèmia:

[...]cal una reflexió, especialment de les candidatures independentistes, sobre aquesta disminució de vot real, que no és només atribuïble a l’increment d’abstenció per efectes de la covid-19, sinó en bona part a la desmobilització, el cansament i l’estupefacció provocats per l’enfrontament entre companys de lluita i per les desautoritzacions públiques de línies estratègiques. Tot això no afavoreix gens un moviment que al febrer passat estava en condicions de donar un resultat i missatge al món encara molt més rotund.” I acaba posant el dit a la nafra: “El moviment independentista es troba en una situació de bloqueig estratègic i polític.”

L’Assemblea aposta per la confrontació i la desobediència civil... Més aviat per les desobediències civils “simultànies i persistents (en fronts com l’institucional, l’econòmic, el fiscal, el jurídic, el mediàtic, l’internacional, el social i el de mobilització popular)...”

Cal una estratègia conjunta clara i objectius definits –continua el FR-  en tots els fronts: “La diplomàcia, les institucions, el front judicial europeu, la mobilització de la societat civil diversa, les desobediències i el desgast persistent, i que permetin, amb constància i determinació, crear una situació de molts fronts actius que debilitin alhora l’Estat a Catalunya.”

No ens podem centrar únicament en la lluita democràtica (“això va de democràcia”) ni en la lluita antirepressiva (“Aminstia”, “llibertat presos polítics”).

És bo també que es parli d’un projecte finalista, però que, alhora, sigui “percebut com a veritable” i no com un relat farcit de frases carregades d’esperança i il·lusions.

Que el FR inclogui aspectes com la “voluntat d’existir d’una nació i la reafirmació constant d’aquesta voluntat”, dels “drets històrics conculcats”. També del “País que volem” (un projecte oblidat per l’ANC a partir de 2015)  de “difondre entre la ciutadania catalana l’horitzó de país a què l’independentisme aspira, tot ajornant les discussions pròpiament partidistes, que només tindran sentit en el marc del joc polític democràtic del futur estat català ja constituït; de la “continuïtat històrica de la nació catalana  i de la llengua que la defineix”.

Més coses....

” [...] bastir una xarxa d’entitats i plataformes civils, tan àmplia com sigui possible, per acordar una estratègia conjunta i uns objectius definits que permetin actuar coordinadament [...] reconsiderar la importància de les administracions locals en aquest front de resistència institucional i atorgar-los un protagonisme més gran.”

Cal oposar-se a les agressions lingüístiques constants [...] promoure la devolució a la llengua catalana de la plenitud i la dignitat que li pertoquen com a llengua comuna i d’identificació del poble català. [...] l’Assemblea hauria de trobar-se entre els promotors d’un gran pacte nacional per la llengua, que caldria que s’acompanyés de l’imprescindible exercici de militància i desobediència lingüístiques.”

El FR que ens proposa el Secretariat Nacional per al 2021-2022, contràriament als dels darrers anys, és un bon FR, el millor des de fa tres o quatre anys; si més no en les diferents anàlisis que inclou i també en el marc teòric que ens proposa. Un altre tema és com es podran dur a la pràctica les idees que exposa. Els projectes només ens aporten l’enunciat i poca cosa més.

Em sembla totalment fora de lloc que gairebé no se citi el Consell per la República. L’Assemblea caldria que es pronunciés en com creu que hauria de ser i funcionar aquesta eina que podria ser tan valuosa per al procés d’independència. Segurament això confirma el que alguna vegada ens ha arribat i que és que la majoria de l’actual Secretariat Nacional no hi creu i no hi aposta clarament.

L’Oriol Izquierdo ho explica molt millor que jo en aquest article. 

En tot cas, la meva opinió és que aquest any partim d’un bon FR que es pot i caldria millorar en alguns aspectes i que són les assemblees de base i tots els associats els que en tenim l’oportunitat a través de les esmenes... i esperem que les més importants pugin quedar vives per poder votar-les en l’AGO dels propers 20 al 27 de maig.