Eva és la dona submisa, a el
servei del món patriarcal. Lilit, en canvi, no ha pogut ser sotmesa i així
segueix mostrant-se, no només en els textos més enigmàtics del Zohar[1], sinó en moltes
representacions literàries i artístiques de la història d'occident, com a signe
d'un amor que sobrepassa als homes concrets. Lilit no apareix gairebé mai com
l'etern femení positiu, simplement amorós (al servei dels homes), sinó com a
expressió de la independència femenina (vista sempre des de la perspectiva
masculina): és la dona fatal, l'amor més profund i el risc de la destrucció. És
bruixa i amiga, és diable i és deessa. Potser és l'expressió de el risc de
l'amor femení, mirat des de l'home..
Qui és Lilith? Escriu Sandra
Barba (2016), en un article de Letras Libres: “la dona que s’oposa a una circumstància desigual, opressiva o
injusta.” Altres vegades “algú viu com Lilith, a l’exili social, quan paga el
preu de rebel·lar-se davant d’un món fet a mesura dels homes.” [2]
Lilith un mite del
feminisme? Un símbol? Quan es nomena a
Lilith? En quines situacions? En el paràgraf anterior hem pogut llegir alguna
possible resposta: Ceebrar la valentia de la dona que s’enfronta a l’opressió i
a la injustícia. També per donar-se ànims en la derrota quan algú ha
d’exiliar-se per lluitar contra el món dels homes. És el mite d'una heroïna, el
símbol de la resistència feminista.
A mitjà segle XX, però, va
arribar Judith Plaskow, teòloga i activista nord-americana, molt coneguda per
ser la primera teòloga feminista jueva. Va escriure un dels textos teològics
feministes jueus (i també més importants del segle XX) “Standing Again at
Sinai: Judaism from a Feminist Perspective” en el qual argumenta que “l’absència
de perspectives femenines en la història jueva ha tingut un impacte negatiu en
la religió i va instar les feministes jueves a recuperar el seu lloc a la Torà
i al pensament jueu.”
Va escriure també l’assaig “"The
Coming of Lilith" (L'arribada de Lilith) que va ser fonamental perquè la
figura de Lilith comencés a ser considerada com una figura positiva per a les
dones.
Plaskow i el seu grup de
teòlogues jueves, interpreta que Lilith i Adam són iguals en tots els aspectes
i explica la ruptura de la primera parella en el caràcter autoritari d'Adam,
que es va negar a reconèixer la igualtat entre un i altre. "Porta’m les
meves figues ara mateix", li ordena i, alhora, pretén relegar-la a les
"tasques quotidianes de la llar d'el Edén"[3] Lilith, no està disposada
a assumir aquest paper passiu, pronuncia el nom sagrat de Déu i abandona l’Edén.
A partiur d’aquí és quan Déu crea la servicial Eva de la costella d'Adam. Un
dia, la segona dona d'Adam es troba Lilith en els límits del jardí i descobreix
que no és el dimoni responsable de la mort dels nounats -com li havia dit Adam-
sinó una criatura igual a ella. Les dues dones es reuneixen per conversar:
cadascuna explica la seva història, riuen, ploren, i poc a poc es crea entre
elles una relació de sororitat. Mentrestant, Déu i Adam temen el dia en què
Lilith i Eva tornin a l'Edèn per reconstruir-lo en els seus propis termes.[4]
Lilith representa l'arquetip
del femení negat per una cultura patriarcal i ha servit com a estendard del feminisme. Ella va ser l'única capaç d'articular el impronunciable i
veritable nom de Déu. És l'efígie de l'erotisme femení, de la sexualitat
desbordant i natural de la dona que apareix intensament atractiva, i alhora,
potencialment perillosa en els somnis dels homes sols. "Lilith comparteix
la mateixa història de les sirenes, les amazones, les hetairas, totes elles
figures femenines que han intentat assumir-se com dones lliures, sense cap
necessitat de sotmetre als homes.[5]
[1] Zohar, escrit
per Ximon bar Yohaï al segle II, és, juntament amb el Séfer Yetsirà, el llibre
central del corrent cabalístic.
[2] Vizcaya
Delgado, Mabel. “Reelaborar los mitos. El mito de Lilith.” Universidad de la
Laguna.
[3] Judith
Plaskow, “The Coming of Lilith. Essays on Feminism, Judaism and Sexual Ethics”.
[4] Barba,
Sandra. “La historia feminista de Lilith”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada