Acte de commemoració dels 25 anys de la CAL. Llengua, cultura i llibertat! (Discurs de cloenda)

El passat dijous 21 d'octubre va tenir lloc l'acte de commemoració dels 25 anys de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, la CAL. L'Ateneu Barcelonès estava ple a vessar. Us vull reproduir el primer parlament que vaig tenir ocasió de fer com a nou president de la CAL 

Bon vespre a tothom. Hauria d’agrair a molta gent la seva presència avui aquí. Començant per la Molt Honorable senyora Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya o el Senyor Francesc Xavier Vila, Secretari de Política Lingüística que ostenta també la representació de l’Honorable senyora Natàlia Garriga. Diputats, distingits membres d’associacions... fins i tot us volia anomenar amb el tractament protocol·lari que us correspon, però després de llegir-m’ho per a mi mateix... he desistit... i crec que m’ho agraireu. ,

Sí que haig de donar també les gràcies a tot el públic, a tots vosaltres que pràcticament ompliu aquesta sala i que heu volgut compartir amb tota la gent que formem la CAL aquests 25 anys lluitant per la llengua, la cultura i la llibertat.

Avui és un dia de reconeixements. Sobretot als primers que fa 25 anys van emprendre aquest viatge. Al Quim Soler, el primer president provisional. A Tots els que van conformar la primera junta oficial i que vull recordar dient els seus noms: Josep Lluís Anton president, Patrícia Salvadó, Roger Ballester, Francesc de Dalmases (que avui és aquí amb nosaltres), Aleix Cardona, Jordi Estalella, Jordi Gabarró, Josep de Calassanç i Serra (CALA), Lluís Parareda, Lluís Vila, Manel Segura, Ramon Planell.

Persones com en Pere Mayans, en Jordi Gibergans, en Pere Cardús, en Joan Domingo, la Montserrat Pérez, en Jordi Ametller o l’Aurelí Argemí que va tenir l’amabilitat d’acollir la CAL als primers anys al CIEMEN.

Antics presidents com en Jordi Estalella i en David Vila i... principalment,  la persona que m’ha precedit i que ha fet durant molts anys una feina extraordinària, en Pep Ribas...

Evidentment a tots els Secretaris Nacionals que ens han precedit i a l’equip actual de la CAL, format també per la nostra molt reduïda, reduidíssima plantilla de treballadors que, a més de fer molt bé la seva feina, han demostrat disposar d’un plus addicional que els fa més valuosos encara.  Avui són tots aquí.

A tots els nuclis que any rere any han fet una feina incansable. A tots els voluntaris, a tots els que han organitzat o han col·laborat ens els diferents projectes de la CAL.

I vull fer una menció especial. Avui tenim aquí amb nosaltres en Marcel Vivet, represaliat, condemnat a 5 anys de presó per la justícia espanyola. Li vull dir que la CAL sempre estarà amb ell i amb els més de 4.000 represaliats per l’Estat espanyol

Llengua, cultura i llibertat. És la millor síntesi que pot expressar la feina de la CAL i de tot el voluntariat.

Deia Isabel Clara-Sinó en el manifest que va redactar per al Correllengua 2008:

Si no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent. Sense una llengua pròpia faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

LLENGUA... La nostra llengua, la pròpia, la del país, la dels nostres països. La llengua de la nostra cultura. La llengua que ens ha fet ser com som, la nostra manera de viure, la nostra manera de veure el món. La nostra manera de defensar, també, totes les llengües del món.... La nostra llengua... que volem compartir amb tothom perquè pugui ser la llengua comuna de tots els ciutadans dels nostres països.

CULTURA...La nostra cultura, la cultura catalana forjada durant segles en aquesta part del món que és el Mediterrani. La nostra cultura, en MAJÚSCULA, perquè cultura ho és tot: tradicions, creences, conductes, valors, objectius, pràctiques, l’art, les humanitats, la literatura i un llarg etcètera.

LLIBERTAT... Necessitem poder gestionar-nos nosaltres mateixos. Necessitem canviar moltes coses i això només es pot intentar fer si arribem a disposar d’un Estat propi. Alerta, però....No hi ha poble, no hi ha nació catalana sense cultura catalana.... i no hi ha cultura catalana sense la nostra llengua, la pròpia: el català. I tinguem-ho ben present... Sense llengua ni cultura catalana no existirà cap nació que pugui assolir la independència.    

Som al 2021. Vint-cinc-anys després continuem reivindicant, denunciant, sempre inconformistes, lluitant per la llengua, la cultura i la llibertat. Que és el mateix que dir que continuem treballant amb els mateixos objectius que ens van fer néixer: Assolir la normalització de l'ús social del català. Afavorir la cohesió social, la interculturalitat i la diversitat a través de la llengua catalana. Difondre la cultura i la llengua catalanes i augmentar la consciència de pertinença a la nostra nació.

La CAL no ens preguntem mai si el got està mig buit o mig ple, la gent de la CAL som els que anem a buscar l’aigua que falta per omplir el got.

Llengua, cultura i llibertat!