Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 18 d'octubre de 2021 per ETVV Llobregat i TerraMar
Convidats
Carme Forcadell llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació. Va ser regidora de l’ajuntament de Sabadell del 2003 al 2007, presidenta de l’ANC del 2012 al 2014 i del Parlament de Catalunya del 2015 al 2017. Va ser condemnada pel Tribunal Suprem de l’Estat espanyol a onze anys i mig de presó i d’inhabilitació pel delicte de sedició
Havíem coincidit en reunions de la PDD i alguna
vegada en les consultes per la independència, però la vaig començar a conèixer
personalment el 2011. Vam compartir quatre anys al Secretariat Nacional de
l’ANC, els dos darrers amb ella com a presidenta i jo de
vicepresident. Centenars d’hores de reunions de treball. Vam tenir moments de
tota mena: d’incertesa, de dubte, d’alegria, de tristor, de debat, de
discussions, d’acord i de desacord... Moments d’eufòria i moments de
frustracions. Dies d’alegries i dies de tristors. Discussions, algunes. No
sempre vam coincidir en totes les idees o en totes les estratègies.
Era la revolució dels somriures... encara que no
sempre vam tenir un somriure al rostre. Per damunt de tot, però, vam ser
companys durant quatre anys units per un objectiu comú. Quatre anys
extraordinaris en què, tots plegats, vam començar a fer realitat el que fins
llavors pertanyia al món dels somnis. En la balança sempre pesaran infinitament
més els records positius, de satisfacció i alegria, que els pocs de negatius
que ens va tocar viure.
Catalunya ha viscut un abans i un després de
l’octubre de 2017. A partir de llavors el país es va tenyir de groc, un color
que ens va permetre mantenir el record i la lluita per als empresonats, els
exiliats, els represaliats.
Recordo una frase d’aquells dies que la Carme ens
va fer arribar des de la presó: “No ens convertiu en víctimes, som dones, som
demòcrates i volem ser lliures. No ens ploreu. Reivindiqueu-nos.”
Avui, al Vull una resposta tindrem l’honor de
parlar amb la Carme Forcadell.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana extreta del llibre de
Carme Forcadell “Escrivim el futur amb tinta lila”
No vull
aprendre a parar-me. Faré, un cop més, i com sempre del seu “NO” un nou punt de
partida.
I nosaltres, com sempre des de fa pràcticament 4
anys marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent. Que és tota la que
pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem a tots lliures, Els volem a
tots a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada