Davantal
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història
La nació
catalana, des dels seus orígens, a causa de la seva dinàmica econòmica i
complexitat social, s’acostuma a governar-se des de la lògica del
parlamentarisme, les lleis pactades i les sobiranies compartides.
Dels grecs
aprenem a valorar els beneficis de l’intercanvi per la via del mercat, en
comptes de l’apropiació. Dels romans aprenem a fer lleis i a fer-les complir.
De la presència dels gots ens queda el “phoedus”, manera de gestionar la
propietat que facilita el desenvolupament econòmic del país.
Per això,
quan Carlemany, fundador del Sacre Imperi Romà-Germànic, l’any 800, funda la
Marca Hispànica, els Senyors de la Terra, contra la possibilitat de ser
frontera, prefereixen ser terra de pas.
Més
endavant, a principis del segle XI, per resoldre problemes socials interns, es
convoquen les Assemblees de Pau i Treva, on s’aproven lleis per posar límits
severs a la guerra i, amb la creació de les Sagreres, es fa efectiva la
presumpció d’innocència, en defensa de les persones. D’aquí deriven els drets i
llibertats, els usatges i constitucions.
Al segle
XIII es creen les Corts Catalanes, un sistema legislatiu molt avançat que
permet pactar les lleis entre els representants de les diverses classes socials
agrupades en els tres braços: el militar, l’església i el braç reial que aplega
els representants del poble (ciutadans honrats, gremis, comerciants, etc.). En
paral·lel, es crea el Consolat de Mar, la institució que defensa els interessos
dels catalans arreu de la Mediterrània i més enllà.
Des del
segle XIV, per gestionar les contribucions i els pressupostos aprovats en les
sessions de Corts, es crea la Diputació del General que, a partir de 1362 es
denomina Generalitat de Catalunya i esdevé poder executiu autònom.
La pràctica
a Catalunya d’una governança amb poders separats –judicial (en mans de
l’audiència reial), legislatiu (propi de les Corts) i executiu (des de la
Generalitat)- abona el concepte de República. Els seus principis es desenvolupen
en les Corts de 1478 i 1481 que faran exclamar al rei Ferran, el Catòlic: “los
catalanes són mas repúblicos que subditos”.
Les
Constitucions catalanes van anar evolucionant amb els anys fins arribar a ser
més avançades que moltes de les lleis de l’Europa del segle XIX. A principis
del segle XVIII disposaven ja de molts dels mecanismes d’un text jurídic
modern, com ara limitacions i separacions de poder o la previsió de la seva
pròpia reforma. Tot aquest sistema s’aboleix “por derecho de conquista” amb el
Decret de Nova Planta de Felip V el gener de 1716.
De
tot això i de moltes més coses en parlarem amb en Víctor Cucurull i la Martina
Mañer.
Final
La frase de la setmana, de l’historiador i escriptor Ferran Soldevila
La
terra és la base de l’edifici en què s’assenta la vida d’un poble
I
res més per avui... Moltes gràcies a en Víctor Cucurull, Martina Mañer, Marta
Faixedas i Rafael Català
Tornarem
la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
