Sabíem que havia de passar. Malgrat esperar-ho, no crèiem que fos tan aviat i el dolor per la pèrdua se sent amb la mateixa força i intensitat.
Durant la vida coneixes moltes
persones, amb algunes acabes establint relacions de companyonia, d’amistat, de
complicitat. Unes poques, molt poques d’aquestes, et deixen la seva empremta,
profunda, dins del cor. Unes poques, molt poques, són una guia, un exemple. Hi
ha amistat, hi ha complicitat, hi ha molta estima, però també hi ha una gran
admiració. Et sents honorat de poder haver compartit junts algunes etapes de la
vida, d’haver compartit la mateixa lluita per la llengua, per la cultura, per
un país lliure.
Miquel Strubell ha
estat una d’aquestes poques, poquíssimes persones.
Deixes un buit molt
gran, amic. Un buit difícil d’emplenar. Un buit que només podrem superar
mantenint-te sempre en el record. Un buit que només podrem superar continuant
la lluita per la llengua, per la cultura i per la llibretat.
Bon viatge per als
guerrers...
Tant de bo coincidim en altres vides, ja no tan tossuts, ja no tan joves [...]
Tant de bo. I és que tenim el mal costum d'estimar a mitges, de no mostrar el que sentim als que estan més a prop, tenim el mal costum de trobar a faltar el que més estimem només quan ho perdem, i és llavors quan l'enyorem. [...]
Tenim el mal costum de no apreciar el que de veritat importa, i només quan ho perdem, ens adonem del que de veritat importa. (Charles Bukowski)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada