Benvingudes
i benvinguts a LA CLAU de la nostra història
Alguns
diuen que les llengües només són eines de comunicació, que l’important és que
ens entenguem.
La
llengua, però, és molt més que això. On hi ha una llengua, hi ha una comunitat
i una cultura pròpia. Una manera de viure, una visió del món. Quan una llengua
mor, mor també la manera de pensar i de saber de tot un poble.
La
llengua és també un símbol i un instrument de poder. Un instrument que es pot
posar al servei d’una comunitat política i d’una nació, però que també pot ser
un instrument de dominació i de genocidi lingüístic i cultural.
La
llengua catalana té una llarga història. En els darrers segles, ha hagut de
patir la repressió i l’intent de genocidi lingüístic i també cultural. El
català, però, ha estat també, i durant molts segles, la gran llengua de cultura
i també de poder. Va tenir una extraordinària
expansió com a llengua de creació i de govern (Cancelleria Reial) entre els
segles XIII i XVI, temps en què la Nació catalana va estendre els seus dominis
per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes.
El
català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de
Calixt III i Alexandre VI. La gent, la llengua i la cultura catalanes van tenir
ina gran importància al Vaticà de les darreries del segle XV i començament del
XVI.
Conquesta,
colonització i assimilació... Per tal que coincidís amb els seus somnis
imperials, el despotisme il·lustrat (segona meitat del segle XVIII) va crear
una nació inventada: Espanya (la Gran Castella). L’estructura estatal de
Castella va crear la seva “nació” dissenyada amb l’aparell políticoburocràtic i
l’exèrcit com a instruments. Va harmonitzar la legislació; encunya una sola
moneda; ensenya una sola llengua i una única història, mítica i simbòlica; crea
una sola jerarquia militar que governa un exèrcit disposat a morir sota una
sola bandera.
La
llengua catalana, de manera gairebé miraculosa, ha resistit la persecució
acarnissada que es va iniciar a principis del segle XVIII (a la Catalunya Nord,
60 anys abans) amb els Decrets de Nova Planta, que va continuar amb el
jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal
durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco, que van assajar
un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat
catalanoparlant.
I
així ha estat fins ara mateix. Governs, mètodes i intensitats diferents, però
sempre sota la mateixa màxima “"Un rey, una ley, una moneda, una lengua"
Final
La frase de la setmana del músic i cantant argentí Litto Nebia
"Si la història
l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Us esperem la setmana que ve aquí, a LA CLAU de la nostra història. Que tingueu una molt bona setmana.
Si?, i ara qué? Hem queday farts de tanta gloria?, ens ho hem deixat perdre? Ho hem regalat ? No ho lluitarem? Estem domats? farts? derrotats per sempre més?
ResponEliminaQue vos passa catalans !!