Pàgines

dissabte, 14 de maig del 2022

Els fets de maig de 1937. Anselm Turmeda a Tunísia. Poder, paisatge i societat a la Catalunya carolíngia

 

El passat 25 d’abril, el diari estatunidenc New Yorker publicava un article del prestigiós periodista premi Pulitzer Ronan Farrow, amb el títol “Com les democràcies espien els seus ciutadans” i amb el subtítol “La història interior del programari espia comercial més famós del món i de les grans empreses tecnològiques que hi fan la guerra.”

Es destapava el Catalangate, un dels casos més sonats d’espionatge a polítics i ciutadans. Citizen Lab, laboratori de la Universitat de Toronto que estudia els controls d'informació que afecten l'obertura i la seguretat d'Internet i que amenacen els drets humans n’és l’autor de l’estudi que qualifica com el cas d’espionatge més gran en la història contra dirigents polítics i ciutadans. 

La sorpresa potser radica en què, a aquestes alçades, encara ens sorprenguem que els Estats en general i l’Estat espanyol molt en particular utilitzi mètodes que voregen la il·legalitat o que directament són il·legals per, amb cometes, “defensar” els seus interessos, que són diversos i que acostumen a englobar en la tristament famosa frase d’interessos d’Estat.

Tot plegat apunta a l’Estat espanyol i els seus serveis secrets. Uns serveis secrets que es regeixen, encara avui dia, per una llei franquista de 1968 i que tant els governs passats del PP i del PSOE com l’actual de PSOE I Comuns n’han impedit sistemàticament la modificació.

El CNI, com tots els serveis secretes en una democràcia, hauria d’estar sotmès al control parlamentari i donar compte de les seves activitats en una comissió del Congrés. Doncs, bé, aquesta comissió fa tres anys que no existeix. Ningú, absolutament ningú, fiscalitza les activitats del CNI. I per què, fa tres anys que la Comissió està inactiva? Per què existeix un veto perquè s’hi incorporin els partits independentistes.

Com va dir l’excap de policia Eugenio Pino quan va declarar a la comissió Kitchen, “lo haría todo por España”. I davant la pregunta de Gabriel Rufiàn “¿Todo? ¿más allà de la ley?” Pino va respondre: "En ese caso, seguramente ley no existiria, si tuviéramos que hacer todo por España".

Final

Avui, a la petjada catalana, hem parlat d’Anselm Turmeda que, entre molts altres obres, va escriure "La disputa de l'ase" de la qual no tenim l’edició original en català. Això és causa, com en molts altres casos, que la  inquisició, l'any 1583, el va fer desaparèixer quan aquest llibre fou un dels que es trobaren entre l'índex de llibres prohibits.

La frase de la setmana, doncs, d’Anselm Turmeda:

"Diners de tort fan veritat e de jutge fan advocat... e fan cantar los capellans e los frares carmelitans".

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada