El passat 25 d’abril, el
diari estatunidenc New Yorker publicava un article del prestigiós periodista
premi Pulitzer Ronan Farrow, amb el títol “Com les democràcies espien els seus
ciutadans” i amb el subtítol “La història interior del programari espia comercial
més famós del món i de les grans empreses tecnològiques que hi fan la guerra.”
Es destapava el
Catalangate, un dels casos més sonats d’espionatge a polítics i ciutadans.
Citizen Lab, laboratori de la Universitat de Toronto que estudia els controls
d'informació que afecten l'obertura i la seguretat d'Internet i que amenacen
els drets humans n’és l’autor de l’estudi que qualifica com el cas d’espionatge
més gran en la història contra dirigents polítics i ciutadans.
La sorpresa potser
radica en què, a aquestes alçades, encara ens sorprenguem que els Estats en
general i l’Estat espanyol molt en particular utilitzi mètodes que voregen la
il·legalitat o que directament són il·legals per, amb cometes, “defensar” els
seus interessos, que són diversos i que acostumen a englobar en la tristament
famosa frase d’interessos d’Estat.
Tot plegat apunta a
l’Estat espanyol i els seus serveis secrets. Uns serveis secrets que es
regeixen, encara avui dia, per una llei franquista de 1968 i que tant els
governs passats del PP i del PSOE com l’actual de PSOE I Comuns n’han impedit
sistemàticament la modificació.
El CNI, com tots els
serveis secretes en una democràcia, hauria d’estar sotmès al control
parlamentari i donar compte de les seves activitats en una comissió del
Congrés. Doncs, bé, aquesta comissió fa tres anys que no existeix. Ningú,
absolutament ningú, fiscalitza les activitats del CNI. I per què, fa tres anys
que la Comissió està inactiva? Per què existeix un veto perquè s’hi incorporin
els partits independentistes.
Com va dir l’excap de
policia Eugenio Pino quan va declarar a la comissió Kitchen, “lo haría todo por
España”. I davant la pregunta de Gabriel Rufiàn “¿Todo? ¿más allà de la ley?”
Pino va respondre: "En ese caso, seguramente ley no existiria, si tuviéramos
que hacer todo por España".
Final
Avui, a la petjada
catalana, hem parlat d’Anselm Turmeda que, entre molts altres obres, va
escriure "La disputa de l'ase" de la qual no tenim l’edició original
en català. Això és causa, com en molts altres casos, que la inquisició, l'any 1583, el va fer
desaparèixer quan aquest llibre fou un dels que es trobaren entre l'índex de
llibres prohibits.
La frase de la setmana,
doncs, d’Anselm Turmeda:
"Diners de tort fan
veritat e de jutge fan advocat... e fan cantar los capellans e los frares
carmelitans".
Tornem la setmana que
ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada