A
banda de la seva gran carrera professional, indiscutible, la Núria ha estat una
dona compromesa amb el seu temps i amb el seu país. D’una banda, la seva lluita
per la llengua i per la cultura catalana, fonamental i decisiva. D’altra banda,
la seva lluita per la llibertat, la seva militància independentista des de fa
molts anys; tal com apuntava Núria Cadenes: “En aquells anys (1995) en què
l’independentisme no era encara opció majoritària, ni tan sols benvista, la
Núria Feliu sempre responia..”.
Sempre
responia... I això ho sap molt bé (o ho hauria de saber) l’Assemblea Nacional
Catalana. Malgrat la bufetada que va significar per a ella que ni l’ANC ni
Òmnium la convidessin a participar en el Concert per la Llibertat del 29 de
juny de 2013, la Núria va ser una col·laboradora incansable de la lluita d’aquells
anys. Va recórrer el país i les territorials de l’ANC en desenes i desenes d’actes
recitant els seus poemes patriòtics, escampant
el missatge de l’Assemblea, acostant centenars de persones al procés que ens
havia de portar a assolir una república catalana independent.
En
sóc testimoni de primera mà, com també ho són companys del Secretariat
Nacional, militants de l’ANC i la multitud de territorials que la van convidar
a la seva ciutat, poble o barri.
Per
això em pregunto... N’hi ha prou que l’ANC faci un twit expressant el seu condol
, recordant-la (només) com “una icona de la cultura catalana”.
Molt
pobre. Molt trist.
La Núria
Feliu es mereix molt més per part de l’entitat més important del moviment
independentista. Un moviment que la Núria va contribuir de manera important a
fer-lo gran.
Assemblea...
Ho deixareu així? No creieu que l’ANC n’és deutora?
Per
quan un homenatge?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada