Vull una resposta. 11a. temporada. Emès el 19 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats:
Lluís Sanahuja Munné Ha estat mestre de l’Escola
d’Educació Infantil i Primària Pau Boada de Vilafranca del Penedès. Has escrit
relats per a infants, joves i adults. Teatre per a infants. Ha obtingut diversos
premis, entre altres:
“Quatre pinzellades i un epíleg.” Roda d’Or de Narració Curta Premis
Castellitx. Algaida 2003. “Esperança”, 13è Premi de Narració Curta 'Vila
d'Alcarràs' i també amb “Ànima morta”, premi de novel·la breu Vila de Porreres
2021 que avui presentarem.
Olga Amargant, advocada
Francesc Abad, analista polític
Avui
parlarem del llibre “Ànima morta”, del qual és l’autor Lluís Sanahuja. En un
fragment d’aquest llibre, un dels protagonistes, en Jaume Torres, diu: “Què
importa qui té la raó? L’únic que compta és guanyar al preu que sigui. La raó
te la dóna la victòria. El vencedor sempre la té, sempre!”
I ja
sabem que la història la fan els vencedors...
No
parlarem nosaltres de l’estranya Decadència de la llengua catalana i de la
desaparició dels grans escriptors catalans que passen d’un Segle d’Or
enlluernador ,com va ser el segle XV, a
desaparèixer gairebé del tot durant el Siglo
de Oro espanyol, bàsicament el segle XVI i principis del XVII. Per això ja
hi ha altres programes com La Clau de la nostra història que emet també aquesta
casa.
La
història la fan els vencedors.... Un parell de mostres... El 1511 (Siglo de Oro espanyol) apareix una
novel·la amb el títol de Tirante el
Blanco, editada per Diego de Gumiel. En el llibre no hi figura el nom del traductor o deis
traductors. No apareix l’autoria de Joanot Martorell i es presenta al públic
com una novel·la original i anònima. A més, se suprimeix la dedicatòria
personal de Martorell a l’infant Fernando de Portugal (d’aquesta manera s’acaba
d’eliminar el nom de l’autor). En el pròleg de la traducció se cita la reina
Isabel i la guerra de Granada. Amb tot això, el llibre resta orfe d’autor i
l’obra apareixia davant els lectors del llibre com escrita originalment en
castellà.
Què hauria passat si no hagués aparegut l’original català
publicat el 1497?
Veient la manifestació del nacionalfeixisme espanyol, convocada
per “Escuela de Todos” i grupuscles ultres, m’ha vingut al cap la famosa frase
“Ladran, luego cavalgamos”. Sempre haureu sentit que aquesta frase la diu Don
Quijote a Sancho Panza en la famosa obra de Cervantes. Doncs... no... no hi apareix ni aquesta frase ni cap que se
li assembli.
L’origen real és incert. Es diu que pot provenir del
proverbi àrab “Els gossos borden, la caravana avança” i més que possiblement
acabi sorgint del poema “Lladrador” de Johann Wolfgang von Goethe que en una
traducció lliure al català diria:
“A
la recerca de fortuna i de plaers/Però sempre enrere ens borden,/Borden amb
força…/Voldrien els gossos del poltrer/acompanyar-nos per sempre/Però els seus
estridents lladrucs/Només són senyal que cavalquem”
Doncs... això...Els seus estridents lladrucs només són
senyal que cavalquem...
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som´-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana extreta del llibre “Ànima morta”
de Lluís Sanahuja
“No creguis pas que el Franco es mori del tot. Alguna
cosa d’ell el sobreviurà. No hi haurà una pedra prou grossa per engabiar el seu
llegat. No hi haurà taüt prou sòlid per encadenar la seva voluntat. Sentiràs el
seu alè fins a l’últim dia de la teva vida.”
Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la gent
que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a
casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada