Pàgines

dimarts, 13 de setembre del 2022

11 de setembre de 2022: El gran èxit de la manifestació de l'ANC. Què passa amb ERC? Òmnium s'allunya de l'ANC?

 
Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 12 de setembre de 2022 per ETV llobregat i TerraMar

Convidats:

Lourdes Escardívol,  mestra, AR del CxRep

Natàlia Esteve, advocada

Joan Puig, editor larepublica.cat, membre AR del CxRep

11 de setembre de 2022. L’independentisme ha tornat a demostrar la seva força. Han fallat tots els intents de desmobilitzar la gent i que la manifestació fos un fracàs. Les diferents estratègies per aïllar l’ANC no han servit per a res.

La manifestació va ser, com alguns s’entesten a dir, una manifestació contra el partits o bé una manifestació contra l’immobilisme polític?

Fem un ràpid repàs del que han escrit alguns opinadors....

Josep Casulleras, “L’ANC vessa el got i anuncia l’alternativa de la llista cívica”

Dolors Feliu tenia raó i el discurs que va fer al final de la gran manifestació de l’Onze de Setembre va anar en consonància amb el manifest que la convocava i que ERC va deplorar. Apuntava una via electoral alternativa si persistia el blocatge en l’estratègia per a fer efectiva la independència, si s’insistia en el diàleg infructuós amb el govern espanyol i l’autonomisme.

Ot Bou, “Una protesta que no encaixa en el relat de cap partit”

Esquerra Republicana ha parlat de radicalització de l’entitat. I no ha vingut. Hi ha una altra interpretació. Els partits no fan la independència. La manifestació de la Diada ha deixat de ser una manifestació per a ser una protesta. Segurament per això hi ha qui es molesta, i qui se’n sent exclòs.

Vicent Partal, “Enhorabona: el Paral·lel ha encès una llum al final del túnel”

Aquella pregonada divisió de l’independentisme, que alguns tant s’escarrassen a proclamar, no ha existit al carrer. Al Paral·lel i al pla de Palau simplement hem tornat a ser aquella nació que no demana mai al del costat què vota o quina ideologia té, i que no en fa qüestió. La fortíssima campanya contra la manifestació que han fet el president Aragonès, ERC, els mitjans espanyols, els mitjans públics catalans i la premsa de partit ha estat resposta amb tanta serenitat com fermesa per la ciutadania. I en relació amb això la lliçó d’aquest Onze de Setembre és de les que fan història.

Joan Ramon Resina..."El junquerisme és rancor"

Per a un polític que es proclama independentista, bescantar l’independentisme popular és un pèssim negoci. Obrint les hostilitats contra l’ANC, Junqueras ha acabat d’objectivar el cisma entre el poble i el seu partit, entre carrer i govern. El divorci no se saldarà amb una pèrdua de vots sinó que podria ser pitjor i conduir a topades no sols retòriques, en què l’acció independentista s’hagi d’enfrontar a l’independentisme postís i el govern que s’anomena independentista la reprimeixi. De fet, la repressió intestina ja treballa, d’una banda amb els Mossos denunciant i d’una altra amb la Generalitat actuant d’acusació particular en els judicis contra els defensors de la llibertat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... De Winston Churchill

“Alguns canvien de partit per tal de defensar els seus principis. Altres, canvien de principis per defensar el seu partit”

Ahir, tornant dels actes de la Diada a Terrassa, els mossos van detenir per segon cop l’activista de la Cerdanya i exmembre del SN de l’ANC, Tomàs Sayes, per un tall de carretera contra l’empresonament del raper Pablo Hasél.

Marxem, doncs, amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Es volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada