Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 5 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats:
Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes.
Josep Miquel Hermoso, SN de l’ANC
Josep Pinyol, historiador, SN de l’ANC
Davantal
El
president de la Generalitat el Molt Honorable Pere Aragonès no anirà enguany a
la manifestació de l’11 de setembre que convoca l’ANC. L’argument és que,
segons el president “es tracta d’una manifestació contra els partits polítics i
les institucions, i no contra l’Estat espanyol”.
El
seu partit, ERC, tot i confirmar que sí que assistiran a la manifestació han
manifestat que “l’esdeveniment va “en contra dels independentistes i no pas a
favor de la independència”.
El
president no ha estat l’únic que ha dit que no anirà a la manifestació. Les
xarxes han recollit durant aquests dies un munt de missatges en el mateix
sentit. Cadascú amb els seus propis motius. No serem pas nosaltres els que
esdevindrem jutges d’aquestes posicions.
Dit
això....Des del 2012, les diferents manifestacions ha estat sempre una data
clau per a l’independentisme. Han representat any rere any, el punt d’inici, el
punt de sortida de campanyes i accions que ens han permès avançar en el camí
cap a la independència. El punt de sortida que ens va permetre passar en pocs
anys d’un 14% a un 52% de suport a la independència.
Cada
11-S ens ha apropat una mica més a la independència. I és convenient
remarcar-ho avui, quan massa veus alcen la bandera del pessimisme, d’un pretès
cansament i desencís, d’un hipotètic estancament de l’independentisme.
La
gran victòria de l’1 i el 3 d’octubre de 2017 va quedar estroncada pel dubte,
la indecisió, la irresponsabilitat i la poca valentia dels nostres
representants polítics. Això ens va conduir al 155 i a uns anys posteriors que
han estat i són encara duríssims. Uns
anys en què l’Estat espanyol ens ha colpejat durament. Han sembrat el dubte i el
desconcert. Han atiat la por amb la dura repressió que ha afectat prop de 4.000
persones. I tot això també s’ha fet amb la col·laboració, per acció o per
omissió, per activa o per passiva, de compatriotes nostres, fins al punt que en
aquests moments molta gent se sent abandonada o fins i tot traïda per bona part
de la nostra classe política.
I un
any més, som a les portes d’un nou 11 de setembre. Un 11 de setembre difícil i molt
controvertit.
Com
en els darrers anys, cal guanyar, una vegada més, l’11-S. Probablement, ens
queda encara un camí a recórrer ple
d’entrebancs i dificultats. Probablement ens queda, encara, molt a suportar.
Aquesta evidència, però, en cap cas ha d’aconseguir disminuir la nostra
capacitat de convenciment i de lluita. Res ens pot aturar perquè mantenim la il•lusió,
el convenciment, la força i el coratge. Res ens aturarà perquè tenim la força
de la gent.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana del polític, militar i escriptor anglès Winston Churchill
“L’èxit
no és definitiu. El fracàs no és fatal. És el valor per continuar allò que
compta”
El
barceloní Oriol Calvo ha estat condemnat a 4 anys, 1 mes i 16 de dies de presó per
desordres i atemptat. La sentència es fonamenta en la declaració de dos agents
del Mossos, i no hi ha cap altra prova que ratifiqui la seva versió. És la condemna
més alta que s’ha dictat fins ara, després de la d’Adrià Sas, a qui van caure 3
anys i 6 mesos i que ara té el seu cas pendent del Suprem.
Una
temporada més, doncs, marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és
tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els
volem a casa.
Tornarem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada