Un nou 11-S difícil i controvertit. Una manifestació contra l'independentisme majoritari?

 

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 5 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Núria Vilajeliu,  organitzadora d’actes.

Josep Miquel Hermoso, SN de l’ANC

Josep Pinyol, historiador, SN de l’ANC

Davantal

El president de la Generalitat el Molt Honorable Pere Aragonès no anirà enguany a la manifestació de l’11 de setembre que convoca l’ANC. L’argument és que, segons el president “es tracta d’una manifestació contra els partits polítics i les institucions, i no contra l’Estat espanyol”.

El seu partit, ERC, tot i confirmar que sí que assistiran a la manifestació han manifestat que “l’esdeveniment va “en contra dels independentistes i no pas a favor de la independència”.

El president no ha estat l’únic que ha dit que no anirà a la manifestació. Les xarxes han recollit durant aquests dies un munt de missatges en el mateix sentit. Cadascú amb els seus propis motius. No serem pas nosaltres els que esdevindrem jutges d’aquestes posicions.

Dit això....Des del 2012, les diferents manifestacions ha estat sempre una data clau per a l’independentisme. Han representat any rere any, el punt d’inici, el punt de sortida de campanyes i accions que ens han permès avançar en el camí cap a la independència. El punt de sortida que ens va permetre passar en pocs anys d’un 14% a un 52% de suport a la independència.

Cada 11-S ens ha apropat una mica més a la independència. I és convenient remarcar-ho avui, quan massa veus alcen la bandera del pessimisme, d’un pretès cansament i desencís, d’un hipotètic estancament de l’independentisme.

La gran victòria de l’1 i el 3 d’octubre de 2017 va quedar estroncada pel dubte, la indecisió, la irresponsabilitat i la poca valentia dels nostres representants polítics. Això ens va conduir al 155 i a uns anys posteriors que han estat i són encara duríssims.  Uns anys en què l’Estat espanyol ens ha colpejat durament. Han sembrat el dubte i el desconcert. Han atiat la por amb la dura repressió que ha afectat prop de 4.000 persones. I tot això també s’ha fet amb la col·laboració, per acció o per omissió, per activa o per passiva, de compatriotes nostres, fins al punt que en aquests moments molta gent se sent abandonada o fins i tot traïda per bona part de la nostra classe política.

I un any més, som a les portes d’un nou 11 de setembre. Un 11 de setembre difícil i molt controvertit.

Com en els darrers anys, cal guanyar, una vegada més, l’11-S. Probablement, ens queda encara un camí  a recórrer ple d’entrebancs i dificultats. Probablement ens queda, encara, molt a suportar. Aquesta evidència, però, en cap cas ha d’aconseguir disminuir la nostra capacitat de convenciment i de lluita. Res ens pot aturar perquè mantenim la il•lusió, el convenciment, la força i el coratge. Res ens aturarà perquè tenim la força de la gent.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del polític, militar i escriptor anglès Winston Churchill

“L’èxit no és definitiu. El fracàs no és fatal. És el valor per continuar allò que compta”

El barceloní Oriol Calvo ha estat condemnat a 4 anys, 1 mes i 16 de dies de presó per desordres i atemptat. La sentència es fonamenta en la declaració de dos agents del Mossos, i no hi ha cap altra prova que ratifiqui la seva versió. És la condemna més alta que s’ha dictat fins ara, després de la d’Adrià Sas, a qui van caure 3 anys i 6 mesos i que ara té el seu cas pendent del Suprem.

Una temporada més, doncs, marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!