Dissabte passat va tenir lloc a Arenys de Munt el tancament de la campanya de
commemoració del 10è aniversari de l’ANC. El lloc escollit no podia ser més
emblemàtic: el Centre Ateneu d’Arenys de Munt on, el 13 de setembre de 2009,
es van proclamar els resultats de la primera consulta sobre la independència. Es
va convidar totes les persones que en un moment o altre d’aquests 10 anys han
format part del Secretariat Nacional de l’Assemblea.
No
tinc xifres exactes de quantes persones han estat SN de l’ANC des del 2012. Hi ha hagut un total de 11 Secretariats Nacionals (comptant l'actual escollit enguany). Fent un càlcul relativament aproximat, potser poden haver estat al voltant d'unes 500
persones. En 10 anys hi ha hagut (també comptant l’actual), 4 presidències i 7
vicepresidències. Estava previst que durant l’acte prenguessin la paraula els
diferents presidents i vicepresidents, intervencions molt curtes per no
carregar la commemoració. Per manca
d’assistència, els parlaments es van limitar al d’un vicepresident i al de la
presidenta actual.
La meva impressió personal de l'acte és que va acabar sent molt fred, fins i tot potser trist i, més enllà del
retrobament amb alguns companys que feia temps que no vèiem, un acte amb escassa emotivitat. Més encara, si no fos perquè la majoria de nosaltres estem ja avesats a mil
situacions, diríem que va ser un acte més aviat desmotivador.
En
total deuríem ser al voltant d'unes 70 persones. De les quatre presidències només
hi havia l’actual, i de les set vicepresidències només tres van ser-hi presents (dos van arribar quan ja finalitzava l'acte) i una va enviar un missatge.
Quan
escric aquest davantal encara no he pogut veure cap menció de l’acte
commemoratiu a les xarxes de l’Assemblea. (més enllà d’un twit molt
generalitzat dels 10 anys) Tampoc no en vaig veure cap abans que l’anunciés. Fins ara tampoc se n'ha fet ressò el web mateix de l'ANC. Evidentment, silenci absolut als mitjans.
Mala
organització? Desinterès a commemorar 10 anys de l’Assemblea? Es fa difícil d’entendre
i ha de ser un element de reflexió per al SN actual de l’ANC.
En tot cas, i per si algú tè interès a llegir-lo, us reprodueixo la intervenció que vaig fer com a exvicepresident de l'Assemblea:
En
aquests actes commemoratius dels 10 anys de l’Assemblea per a mi és obligatori
tenir un record per a tots els companys que ens han deixat, i que
personalitzaré en Jordi Cortada, de Lleida; en Santi Pons, de Roda de Ter; en Lluís Ballús de Berga i l'estimat i enyorat Miquel Strubell
i tants altres. Per ells també som aquí. Per ells també continuarem la feina que vam començar.
A mi em tocaria parlar dels anys que vaig viure en primera línia de l'Assemblea, del 2010 al 2015. Són, possiblement, els moments “estel·lars” de l’Assemblea. Són els anys de l’espectacular creixement de l’ANC i de l’independentisme. Els anys dels impossibles fets realitat i en què tot avançava amb força rapidesa cap a l’objectiu final.
Són els anys de la Declaració d'Arenys de Munt que apostava clarament per la candidatura de país. Els anys de la Declaració de Cornellà que donava suport a la llista de país que havia anunciat el president Mas.
Però no parlaré del passat... El passat, passat està. Cal tenir-lo present per aprendre
dels nostres errors, però sobretot per tenir ben presents els nostres encerts,
que en van ser uns quants. Avui cal tenir la vista posada en el futur i de com arribar a fer efectiva la declaració
d’independència i la República catalana. I en aquest camí encara no hem sigut capaços de posar-nos d’acord. I això és greu i no ens porta enlloc.
El context polític i social ha canviat força en deu anys. Des del 2017 han aparegut noves propostes i fins i tot actors nous en el moviment independentista.
Començant pel Consell per la República, els Consells Locals i el document Preparem-nos i continuant amb moviments i plataformes diverses com... Desobediència civil impulsada pels CDR. Activem-nos. Catalans per la Independència. Catalunya Proposa, Donec Perficiam i altres.
L’Assemblea
ha engegat aquest nou mandat amb les propostes de la Conferència Nacional del Moviment Independentista i de la llista
cívica
El Moviment
per la independència ha presentat la proposta d’una segona Conferència Nacional
per l’Estat Propi.
Totes
les iniciatives, totes les idees, totes les propostes tenen en sí mateixes un
gran valor. El que de veritat cal és que tots plegats treballem per aconseguir,
no pas que totes conflueixin en una de sola. No a pretendre que unes se sotmetin o
es dilueixin en les altres. El que es tracta és de treballar per la
complementarietat d’idees, d’accions, de propostes... per la col·laboració estreta entre uns i
altres, i sempre amb la ment ben oberta.
Només
així aconseguirem engrescar el país i tornar a les xifres de mobilització com
les que teníem el 2017. Ens haurem tornat a enfortir i a tenir, com el 2017, el
convenciment, la decisió i el coratge per tirar endavant.
Acabo
amb el meu reconeixement i agraïment a tots els que durant aquests anys han fet
possible que l’Assemblea, amb els seus errors i els seus encerts, hagi estat la
capdavantera en la lluita per la independència. A tots els secretaris nacionals
i càrrecs orgànics de l’ANC. A tots els voluntaris que sempre han estat i són
allà on són necessaris. A tots els
militants, als simpatitzants, a totes les Assemblees de base (les AT, les AS i
les AE). Tots ells han fet gran l’Assemblea. Són els que ens han fet viure a
tots moments extraordinaris. Son els que
han fet possible allò que semblava impossible!
Arenys de Munt, 22 d'octubre de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada