El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial. 4 de 4 (El pas del mercantilisme al capitalisme)

 

Com apunta Alfons Duran-Pich, els prerequisits perquè aparegui el capitalisme són l’acumulació de capital ,l’existència de mercat, l’individualisme i la divisió del treball, el capital com a unitat de producció, els drets de propietat l’especialització, la competivitat (lliure competència,) mà d’obra disposada a treballar per un salari, la lliure contractació entre empresaris i treballadors i la recerca del benefici com a objectiu final. Arribats al segle XVIII, a Catalunya es donen es donen en bona part aquests prerequisits que permeten fer el salt del mercantilisme al capitalisme. I la  Revolució industrial encara eixamplarà més les diferències econòmiques i ideològiques entre Castella i Catalunya

La indústria es va imposant al comerç...  Hi ha un creixement exponencial de la indústria catalana. Els fusos de cotó es multiplicaran per trenta. L’exportació de vins a Amèrica, que substitueix la d’aiguardent,  genera excedents importants i aquesta acumulació de capitals permetrà la  creació del Banc de Barcelona.

El 1832 ja es va crear el Vapor Bonaplata (1832)  considerat  l’Inici del capitalisme. La primera fàbrica a tot l’estat que fa servir el vapor com a força motriu. El 1848 arriba el primer ferrocarril peninsular Mataró-Barcelona  finançat exclusivament per catalans.

La gran diferència amb altres zones peninsulars, és que l’acumulació del capital que es produïa a Catalunya era que la riquesa es reinvertia en inversió productiva, cosa que en altres llocs no passava.

Com molt bé diu Roger Vinton: “Fins fa ben poc, la tradició industrial catalana tenia unes bases molt clares de reinversió dels beneficis, que es transformen en inversió productiva, aversió als capitals financers i més encara a la borsa. I la preocupació actual és que no acabem contagiant-nos d’aquesta manera de fer de Madrid que es podria resumir en “Només cal tenir diners perquè, per definició, la feina la fan altres.”

Acabo amb les paraules finals de l’epíleg de Roger Vinton al llibre “El capitalisme i el seu setè de cavalleria”:

“Que aquest contrapunt final no enteli el mèrit i saber fer dels catalans al llarg de la història. Com va expressar el filòsof Josep Ferrater Mora a “Les formes de vida catalana”, els quatre pilars de la fesomia catalana són i han estat la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia, els mateixos que expliquen la singularitat catalana i la seva adscripció al capitalisme primigeni.”