Que
passava a Castella durant aquest període que va del 1250 al 1450?
El conreu d’ovelles i la llana
era l’únic producte que era capaç d’exportar Castella El segle XIII es crea l’organisme rector. el Concejo de la
Mesta (el nom complet era “Honrado Concejo de la Mesa de Pastores”). Un gran
bloc monopolístic inclinat cap els grans propietaris i eclesiàstics. Era un
model gens competitiu i, a la llarga, aquesta política basada gairebé
exclusivament en la venda de llanes a l'estranger dugué Castella al col·lapse
econòmic.
Castella
implicada sempre en guerres de religió. Dilapida riqueses d’Amèrica en exèrcits
i per mantenir l’imperi. A partir del segle XVI, els col·lapses financers són
continus 1576, 1596, 1627, 1647 , 1652,
1662,1666,1799, 1820, 1866, 1939...
Els
segles XV al XVII presenten una societat castellana sense burgesia, , sense una
forta organització comercial de ciutats i una xarxa de vies de comunicació
potent; sense ports, sense un clima benèvol i sense una economia estable. Al
segle XV trobem una Castella desèrtica, amb ciutats petites i mal
comunicades entre si, a moltes jornades de viatge les unes de les altres, amb
un comerç testimonial, gairebé de subsistència.
Els segles XVI i XVII queden molt ben reflectits en el personatge de
Cervaantes, El Quixot...Un Hidalgo,
incapaç de treballar per no tacar el seu estatus, viu gairebé en la misèria.
Treballar estava mal vist. Un cert tret característic dels castellans
durant aquests segles era el de menystenir el treball i el comerç. L’historiador William Prescott, destaca "la miserable condició de
Castella i la total carència de totes les arts útils". Si el treball
estava mal vist, la manca de les arts útils només podia ser-ne la conseqüència
natural. A Castella, els hidalgos i els nobles estaven impossibilitats, per
raons de sang i d'honra, a fer feines manuals, les classes socials eren molt
marcades i fer un salt d'un estament a l'altre era totalment impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada