No és el primer article que escric sobre (i amb) les frases fetes. Un petit joc amb les paraules...
No voldria pas
inflar-vos el barret de guixes i acabar posant-vos el cap com un bombo. Prou en
teniu ja amb els estirabots que us engeguen, un dia per altre i dos arreu, per
les xarxes. Sí, ja sé que els polítics bufen molt en caldo gelat, que xerren
pels colzes i que ens fan voltar com una baldufa.
Espero que m’hàgiu entès
prou el que acabo de dir que ha estat construït amb frases fetes. M’agraden les
frases fetes perquè reflecteixen la saviesa i la riquesa del món popular i
perquè gairebé mai no es poden traduir
literalment d’una llengua a l’altra. I, a més, en el terreny de les
frases fetes, cada terra fa sa guerra.
La situació de la
llengua no està per tirar coets. Durant anys hem cregut que, en matèria de
llengua, teníem molta terra a l’Havana i el que realment passava és que
baixàvem d’Arbeca. Tothom sap que les paraules se les emporta el vent i que la
dels polítics van a l'infern. Sí, ens han donat figues per llanternes, hem hagut
d’escoltar els seus sermons i ens han fet veure sant Cristòfol nan. Ens han
amagat l’ou. Ens han parlat foradat.
Ja n’hi ha prou, però,
de tenir-nos pensant en l’amor de les Tres Taronges o, si ho preferiu, fer-nos
viure permanentment en la lluna de València. Ens han tocat el voraviu massa
vegades i potser ha arribat el moment de treure el sant Cristo gros.
És molt trist, però, han
fet bona aquella frase del gran Grouxo Marx:
“La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un
diagnòstic fals i aplicar-hi després els remeis equivocats”
Ara bé, com sóc amic
d’en Pere, amic d’en Bernat, però més amic de la veritat, haig de reconèixer
que aturar-me aquí seria com donar la culpa al manxaire. Nosaltres, els
parlants, com les cabres pels seus pecats portem els genolls pelats. Sí, perquè
a més de cantar o de pregar cal treballar. Cal que agafem el bou per les
banyes, que ensenyem les dents, que plantem cara al sol del migdia.
Per tant no ens limitem
a endossar el mort a un altre i carreguem els neulers que ens pertoquen. Deixem
d’estar com el tio Fava, que igual que està, estava. Lliguem-nos bé les
espardenyes i amunt i crits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada