Lliguem-nos bé les espardenyes i amunt i crits! o... Català a l'atac!

 

No és el primer article que escric sobre (i amb) les frases fetes. Un petit joc amb les paraules...

No voldria pas inflar-vos el barret de guixes i acabar posant-vos el cap com un bombo. Prou en teniu ja amb els estirabots que us engeguen, un dia per altre i dos arreu, per les xarxes. Sí, ja sé que els polítics bufen molt en caldo gelat, que xerren pels colzes i que ens fan voltar com una baldufa.

Espero que m’hàgiu entès prou el que acabo de dir que ha estat construït amb frases fetes. M’agraden les frases fetes perquè reflecteixen la saviesa i la riquesa del món popular i perquè gairebé mai no es poden traduir  literalment d’una llengua a l’altra. I, a més, en el terreny de les frases fetes, cada terra fa sa guerra.

La situació de la llengua no està per tirar coets. Durant anys hem cregut que, en matèria de llengua, teníem molta terra a l’Havana i el que realment passava és que baixàvem d’Arbeca. Tothom sap que les paraules se les emporta el vent i que la dels polítics van a l'infern. Sí, ens han donat figues per llanternes, hem hagut d’escoltar els seus sermons i ens han fet veure sant Cristòfol nan. Ens han amagat l’ou. Ens han parlat foradat.

Ja n’hi ha prou, però, de tenir-nos pensant en l’amor de les Tres Taronges o, si ho preferiu, fer-nos viure permanentment en la lluna de València. Ens han tocat el voraviu massa vegades i potser ha arribat el moment de treure el sant Cristo gros.

És molt trist, però, han fet bona aquella frase del gran Grouxo Marx:  “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar-hi després els remeis equivocats”

Ara bé, com sóc amic d’en Pere, amic d’en Bernat, però més amic de la veritat, haig de reconèixer que aturar-me aquí seria com donar la culpa al manxaire. Nosaltres, els parlants, com les cabres pels seus pecats portem els genolls pelats. Sí, perquè a més de cantar o de pregar cal treballar. Cal que agafem el bou per les banyes, que ensenyem les dents, que plantem cara al sol del migdia.

Per tant no ens limitem a endossar el mort a un altre i carreguem els neulers que ens pertoquen. Deixem d’estar com el tio Fava, que igual que està, estava. Lliguem-nos bé les espardenyes i amunt i crits!