Pàgines

dijous, 15 de desembre del 2022

Joan Coromines. La història de Catalunya dia a dia. Les pioneres del periodisme català. El capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià

 
LA CLAU de la nostra història. Programa 212. Emès el 14 de desembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 212.

Aquest 2022, s’han complert 25 anys de la mort del lingüista Joan Coromines, una figura només homologable a dos “monstres” més de la llengua catalana: Pompeu Fabra i Joan Solà.

La vida de Coromines és la d’un home de llegenda, la d’un personatge extraordinari. Una combinació sorprenent entre un  científic i un lingüista de primera fila i un patriota, un activista que va participar en el complot de Garraf i en els fets de Prats de Motlló al costat d’en Macià; que va ser militant de l’organització Palestra fundada per Josep Maria Batista i Roca; que va disparar trets i que va sortir al carrer en l’alçament del 15 d’octubre de 1934.

Joan Coromines ens oferira al llarg de la seva vida mostres inequívoques de la seva gran i irreductible personalitat.El 1973, en plena vigència del franquisme amb Carrero Blanco vicepresident del govern espanyol, Coromines rebutja formar part de la Real Academia de la Lengua Española“Honores, viniendo de la lengua castellana, no quiero ninguno”. 

El 1982, retorna la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio. El 1984, el Ministerio de Cultura li atorga el Premio Nacional de las Letras Españolas. Coromines, sempre tan astut, accepta la dotació econòmica (la necessitava per acabar la seva gran obra) però censura el Govern que li atorga el premi: “L’única Nació i l’única llengua a les quals reto incondicional obediència i pleitesia, són la nació i la llengua catalanes. I veig amb tristesa que l’Estat i el Govern que me’l confereixen (el premi), encara neguen o regategen els drets deguts a les dues...”

En la seva gran obra el Diccionari etimològic, a la lletra S, Coromines introdueix un mot que no té res a veure amb el nostre lèxic, però l’introdueix com si fos català perquè voldria que ens el féssim nostre, com a sintetitzador del desig que el poble català s’alliberi d’una vegada de la secular subordinació a què es veu sotmèsDe ben segur, és el cas més espectacular que puguem trobar en cap diccionari de cap llengua i de cap segle; molt pocs serien capaços de prendre’s una tal llibertat impunement.

La paraula és SATIÀGRAHA i aquesta n’és la definició que fa Coromines:

SATIÀGRAHA: Desobediència civil, resistència cívica, del sànscrit satyagraha compost de agraha (el qui aferra enèrgicament) i satyam (recerca obstinada de la veritat). Procedir que posà en marxa l’Índia el 1919 sota la direcció de Ghandi i Nehru. I que fóra vital per als catalans d’imitar, puix que tenim el seny de no usar bombes ni pistoles per aconseguir la llibertat.

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy

Perdona els teus enemics, però no oblidis mai els seus noms.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada