Pàgines

divendres, 27 de gener del 2023

26 de gener de 1939 , caiguda de Barcelona. El paper galdós dels catalans en les converses hispanofranceses de Münster . La història de Catalunya dia a dia. Ombres sobre un fons blau. Memòria d'un nen de la Barcelona dels seixanta

LA CLAU de la nostra història. Programa 216. Emès el 24 de gener de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 216.

L’any 1939, el poeta lleidatà Màrius Torres es troba internat en un sanatori a causa de la tuberculosi. És quan escriu el seu poema “La ciutat llunyana” que encapçala amb el vers  del poeta francès Charles Baudelaire "als captius, als vençuts, a molts altres, encara". Màrius Torres escriu el poema poc després de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes.

Ara que el braç potent de les fúries aterra/la ciutat d'ideals que volíem bastir,/entre runes de somnis colgats, més prop de terra,/Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai.

Uns versos que expressen el dolor per la destrucció d’un somni: la creació d’una ciutat ideal, la Catalunya ciutat que els noucentistes havien teoritzat. Un exemple de civisme, de vida cultural i de llibertat. Perquè això i molt més va significar la desfeta del 1939.

El 26 de gener de 1939, aquesta setmana se’n compleixen 84 anys, les tropes franquistes comandades pel general Yagüe entraven a Barcelona. La caiguda de Catalunya i la derrota final de la República era ja una realitat.

L’endemà mateix de l’ocupació, es nomena un nou alcalde. Surt al carrer un sol diari, 'La Vanguardia'. Els directors són Josep Pla i Manuel Aznar, avi de l’expresident del govern espanyol. Sota la capçalera es pot llegir: “Diario al servicio de España y del Generalísimo Franco”. El castellà serà l’únic idioma oficial. S’ha de lliurar a les autoritats tots els llibres escrits en català, en cas contrari, s’entendrà com un acte de resistència al “Glorioso Movimiento Nacional”. Es modifica tot el nomenclàtor de la ciutat.

Comença la repressió. La principal premissa dels ocupants és que a Barcelona no hi haurà oblit ni perdó pels dos anys i mig de guerra. La 'Ley de responsabilidades políticas' serà la base jurídica per articular milers de orocessos contra republicans i, especialment, republicans catalanistes.

L’horror màxim de la repressió és la dirigida contra les persones. S’habiliten tres camps de concentració per confinar-hi presoners, militars i polítics. També el castell presó de Montjuïc i la Model tindran sobrepoblació, amb més de 15.000 individus a la Model, deu o dotze per cel·la, persones pendents de sentència o sentenciades a llargues penes de reclusió.

Les dones detingudes, unes 2.000, són traslladades a la presó convent de les Corts. Es produeixen saqueigs d’habitatges particulars i violacions a dones. I afusellaments. Molts afusellaments. Només a la platja del Camp de la Bota aquell 1939 seran executades 1.069 persones, de les quals 319 són censades a la ciutat de Barcelona, persones assassinades després de consells de guerra exprés on els acusats ignoren en la majoria de casos els delictes que se’ls atribueixen i sense saber ni tan sols qui els ha denunciat.

Els versos de Màrius Torres ens recorden aquell 26 de gener de fa 84 anys...

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! / Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,/ que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,/batecs d'aire i de fe.

Final

La frase de la setmana  són unes paraules d’Antoni Rovira i Virigili que va ser periodista, lingüista i polític, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya a l'exili. La frase es refereix a l’estranya coincidència de dates entre la desfeta militar de l’exèrcit espanyol en la batalla de Montjuic del 26 de gener de 1641 i l’ocupació de Barcelona el 26 de gener de 1939. Escriu Rovira i Virgili en un escrit del 24 de gener de 1939:.

Les pitjors amenaces que damunt de Catalunya pesaven, cada vegada més precises i feixugues, comencen a ésser una realitat dramàtica. La meitat del territori del vell Principat és ja perduda. Els franquistes són, com qui diu, a les portes de Barcelona. Hi entraran potser, demà passat, dijous, dia 26 de gener? Aquesta possibilitat torna a torturar-me. Tristíssim és de pensar que l’enemic s’apoderarà de Barcelona. Però aquesta tristesa és per a mi encara més gran quan penso que hi pot entrar el dia mateix de l’aniversari de la victòria catalana de Montjuïc. Qui sap si els franquistes, assessorats per algun erudit nostre de la mena dels caragirats, han triat a posta aquesta data i han preparat l’entrada per al dia 26, com un escarni a la gloriosa data nacional.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada