Canal Vull una resposta de YouTube
Convidats:
Jordi Martí Montllau, professor, filòsof i lingüista. Col·laborador habitual de la revista digital de cultura Núvol i de l’Unilateral. Membre de la comissió de Llengua de la Intersindical i vocal de Llengua d’aquest sindicat a les Terres de l’Ebre. Blog Filosofia i vida
Jordi Esteban, professor, membre del SN de la CAL. Director del projecte Xerrem Junts. Premi Pompeu
Fabra 2022
Davantal
El 2016, Santi Vila era el Conseller de
Cultura de la Generalitat. En una entrevista que li va fer La Vanguardia va dir
aquestes paraules:
“La creativitat catalana s’expressa indistintament en castellà i
en català. Aquest país nou que volem es pot permetre tractar amb
normalitat aquestes qüestions. Catalunya només pot aspirar a ser un país
independent si realment deixa enrere els plantejaments nacionalistes romàntics
i ofereix un projecte estrictament d’organització política”.
Aquestes declaracions s’agermanen amb algunes de les que fan els
enemics de la llengua catalana i també i que malauradament corroboren alguns
que es consideren independentistes. Ja fa temps, el reconegut escriptor i assagista Fèlix de
Azúa quan va dividir la literatura, sobretot la catalana, en dos àmbits: el
cultural i el merament lingüístic. Fèlix de Azua, membre signant del
tristament famós Fòrum Babel, establia un criteri divisional inèdit –per
molt que se’ns insisteixi en què també hi ha estudis que parlen de literatura belga
o suïssa - que estableix una dicotomia mai vista de la literatura. Aquest
criteri divisional amaga, en la majoria de casos, però potser més en el
català, un rerefons polític de marcades tendències imperialistes en matèria
lingüística. Una mentalitat de colonialisme cultural que l’únic que
pretén és fomentar la confusió, a la vegada que alimentar la falsa creença en
una literatura de literatures, una mena de literatura mare –l’espanyola-
que abraçaria i acolliria altres literatures filles com la catalana.
Formen part de la cultura catalana totes les manifestacions
culturals i artístiques que es fan als Països Catalans? La Feria d'Abril, les
diverses "romerias", les sevillanes, els balls amazigs, xinesos,
paquistanesos... són cultura catalana? Qualsevol escriptor que viu al nostre
país i que escriu en castellà o en alguna altra de les 300 llengües que s'hi
parlen, és un escriptor que forma part de la literatura i la cultura catalanes?
Cap literatura del món gosaria considerar com a pròpia una obra
pensada i creada en una llengua aliena a aquesta mateixa literatura. Un
novel·lista espanyol resident a Kabul, per molt que escrigui una obra literària
protagonitzada per personatges afganesos, per molt que descrigui i retrati la
vida i la cultura de la societat afganesa, si tota aquesta obra la pensa i
l’escriu en espanyol, serà inclosa –i tant ell com tot el món cultural
espanyol, ho voldrà així -com a pertanyent a la literatura espanyola o
castellana.
Tot plegat forma part de la coneguda política del bilingüisme que
propugna que Catalunya és –fins i tot històricament- en un país bilingüe i que el castellà és tan
llengua pròpia com ho pugui ser el català. Aquest missatge, que des de fa temps
intenta conferir la categoria de normal a una situació lingüística totalment
anormal, està també beneït pels principals partits polítics, ja siguin o no
independentistes.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana del poeta ,dramaturg i novel·lista txec
Milan Kundera
La lluita de l’ésser
humà contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la
que pateix la repressió, la presó i l’exili,.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada