Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra
història. Programa 215
El 23 de gener de 1520 Carles I, l'Emperador i Rei de
Romans, s'acomiadà de Barcelona posant fia a una estada d'un any, al llarg del
que el Cap i Casal de Catalunya fou la capital de l'Imperi. Aquest data ens la
recordava en Jordi Bilbeny en un llarg article "Carles I, rei dels
Catalans i Senyor de les Índies" publicat al digital de l'Institut Nova
Història a finals de 2014.
Aquesta primera estada de Carles I a Catalunya era
imprescindible perquè per ser reconegut rei de la corona catalana-aragonesa
calia convocar les Corts i jurar les Constitucions del Principat de Catalunya.
El que succeí però és que Carles a Barcelona trobà un gran acolliment pel
consens que hi havia entre les classes nobles i les mercantils en donar suport
al seu projecte d'un imperi pacificat sota l'autoritat imperial.
Al seu torn, Carles, coneixedor de la importància de la
descoberta del Nou Món per bastir un imperi universal de la cristiandat, que
els catalans havien protagonitzat amb en Colom i el rei Ferran, el Catòlic, com
sabem per tantes fonts que ho documenten, no dubtà en incorporar al seu escut
d'armes el dit "plus ultra" que li pertocava com a nét de Ferran. I
encara per reforçar més el projecte, el 4 de setembre de 1518 convocà el
Capítol de l'Orde del Toisó d'Or fundat pel duc Felip III de Borgonya l'any
1430.
Va ser durant aquest any a Barcelona que Carles va
aconseguir ser escollit emperador, una elecció que a ser especialment celebrada
pels Consellers de Barcelona.
La cimera del Toisó d'Or es va celebrar a Barcelona el 7
de març de 1519. Aquest capítol ha estat l'únic celebrat fora del Ducat de
Borgonya, on es va fundar aquesta Orde de Cavalleria.
Avui encara podem admirar al cadirat del Cor de la
Catedral de Barcelona els escuts dels 46 Cavallers de l'Orde. Aquesta cimera no
fou una reunió qualsevol de l'Orde del Toisó d'Or ja que molts dels membres
eren prínceps electors que en morir Maximilià havien de decidir qui seria el
proper Rei de Romans i Emperador. Carles, ferm candidat a ser l'escollit
convocant el capítol a Barcelona volia demostrar que era el més gran senyor de
l'imperi com a rei dels catalans ja que aquell imperi comercial de la
Mediterrània de segles enrere dominat per la monarquia catalana s'havia ampliat
notòriament cap a l'altra banda de l'oceà Atlàntic amb les noves colònies dites
les Índies Occidentals.
Des d'aquell moment fins al final de la vida de
l'Emperador Carles, rei dels Catalans i rei de Romans la vinculació fou molt
estreta. Va ser present moltes vegades als Estats Catalans i a Barcelona en concret,
on residia al palau Recasens, avui seu de l'Acadèmia de Bones Lletres, davant
per davant de Sant Just i Pastor, l'antiga catedral de Barcelona; també al
palau reial de Molins de Rei, des d'on, segons consta a la documentació de
l'època, va negociar amb Magallanes el primer viatge de circumnavegació a la
terra, va rebre el tresor de Moctezuma enviat per Cortès l'any 1528 i va
celebrar diverses vegades Corts, les del 1524 especialment importants per a
regular la colonització del Nou Món.
Aquella cimera, doncs, fou realment molt important per a
Catalunya.
Final
La frase del setmana del pintor Pablo Picasso
“No contradiguis mai a un imbècil. Si esperes una mica,
ja ho farà ell mateix.”
Tornem la setmana que ve per descobrir plegats una nova
CLAU de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada