Torb: Vent impetuós propi de la
regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat
minva sensiblement.
Aquesta setmana hem
presentat al programa Vull una resposta que s’emet per ETV Llobregat i TDT
Terramar Penedès, la novel·la d’Eduard Llaudó “Torb”. Una novel·la que no em puc
estar de recomanar-la.
Entrevista a Eduard Laudó, autor de "TORB"
Podríem definir “Torb”
com la història d’un viatge introspectiu del personatge principal que
reflexiona sobre què l’ha portat fins al present que està vivint. El seu viatge
personal, però, el porta, a mesura que es va trobant amb altres protagonistes
del llibre, a un viatge i a una meditació paral·lela: la del país. Un país
entès com el de la nació completa, els Països Catalans.
Geogràficament ens
traslladarem al País Valencià (Cullera, Sueca, la ciutat de València) i
reviurem episodis històrics, sobretot de la Guerra Civil, però també de l’anticatalanisme,
de la lluita per la llengua, per la unitat lingüística. Viatjarem fins a la
Cerdanya de la infantesa d’en Joan Faus –el protagonista principal- caminarem
per Isòvol, Meranges, tornarem a viure episodis de la Guerra Civil (la Comuna
de Puigcerdà, “El cojo de màlaga”...). I com no podia ser d’altra manera, ens
tornarem a situar ens els anys del procés d’independència.
Joan Faus és en certa
manera el reflex del país. Ambdós no es troben en el seu millor moment Mentre seguia el seu carrer camí amunt, el
Jan intuïa que segurament ell era allò que els nord-americans anomenen “perdedors”...
Mentre avancem en la
lectura anirem coincidint amb un munt de personatges històrics, de la 2a
República, la Guerra i la postguerra com Stalin, Enrique Castro, Largo Caballero,
Casares Quiroga, Durruti, Líster, el Campesino, la Passionària, Galinnsoga, Boby
Deglané, Ramon Franco, els Maquis, “El cojo de M’alaga” conegut com el “Durruti de la Cerdanya... i
molts altres.
També del món de la
cultura com Josep M. de Sagarra, Blasco Ibáñez, Joan Maragall, George Orwell,
Sanchis Guarner, Borja i Moll, Pierre Villar, Foix Pere IV, Leon Tolstoi...
Anarquistes com El Noi
del Sucre, Teresa Claramunt (“La verge roja”)...
Les relacions que va
establint en el seu viatge introspectiu ens portaran a entrar en temes com el
racisme, la transició, les relacions entre el franquisme i el nazisme, les
txeques, els milicians, els bombardejos, la Batalla de l’Ebre, l’exili, els
camps de concentració francesos,...
La col·laboració catalanista
amb els serveis d’intel·ligència francesos, anglesos, nord-americans o polonesos
amb els noms dels resistents i membres
del FNC Antoni Andreu, Joaquim Fons, Joan Grau, Magí Colet, Josep Serra i Manuel Cruells.
Veiem-ne alguns
fragments:
De la informació i la
desinformació...
En Manel intentà recordar, debades, una afirmació d’Orwell: “A Espanya
vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven
cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida
normal...Vaig veure, de fet, que la història s’estava escrivint no pas en termes
d’explicar què estava succeint, sinó en termes d’explicar el que havia de
succeir segons la línia del partit”
De la llengua al País Valencià:
Si parlem valencià és perquè és la nostra llengua, la que vam heretar
dels nostres vells, en la que la nostra mare ens va educar; no la menyspreuem
deixant-la en oblit mentre ne parlem altra imposada per llei de força,
parlem-la per tot arreu...
La identificació de Castella
amb Espanya...
Diversos articles dels anys trenta on es feia relleu d’aquesta
identificació entre Castella i Espanya. Recordà el títol d’un d’ells: “Reafirmación
de Castilla”. D’haver-lo recordat era un bon exemple: “Un pueblo que hace lo
que hizo Castilla tiene, por derecho de conquista, el primer lugar en la
historia...Cataluña, Galicia,Vasconia, si no hubiera sido por Castilla, ¿qué
hubieran hecho y qué hubieran representado? Absolutamente nada... España nació
de Castilla
Identificació que s’estén entre
Castella i Sèrbia:
Quan la guerra de Iugoslàvia, abans de saber-se les neteges ètniques, alguns
mitjans madrilenys van qualificar Sèrbia com “la Castilla de los Balcanes”.
La independència com a única
solució, amb un text absolutament premonitori:
Serà difícil però tard o d’hora haurem d’aconseguir la independència...
ÉS l’única possibilitat veritable de progrés, per a nosaltres i per als
espanyols....
Segurament és així, però hi ha dos peròs –digué el Manel
[...] El primer la rendició. Cal ser d’una pasta especial per aguantar
dempeus en mig d’una tempesta. Els febles i els caragirats faran vores així que
caigui el primer mastegot, i alguns fins i tot ens apunyalaran.
I el segon, però? –preguntà l’Elisabet.
No heu conegut el salvatgisme de què és capaç el nacionalisme espanyol –digué
el vell.
Unes frases del Clemente, un
seixantí nascut en un poblet de Lleó, antic emigrant a Alemanya i treballador
de cent feines diferents:
Todo va de uniformes. ¡Coño! Guerreras, sotanes y togas también. Unos
matan, los otros prometen la gloria y vida eterna a quien mate, y los otros lo
ungen de legalidad.
Los uniformes son como las orejeras de los burros, que solo dejan mirar
en una dirección.
Us recomano la lectura de “Torb”, un viatge als
episodis personals del Joan Faus, però també a determinats episodis històrics
que encara marquen el present, entre els que destaca el de la Guerra Civil. Episodis
que ens seran relatats des del punt de vista dels diferents personatges amb el
que això representa pel que fa a la diversitat de matisos.
