TV3 ha fet fora l’humorista Manel Vidal del programa Zona Franca. El motiu, un gag del 24 de gener en què feia una broma amb el PSC i una esvàstica i que, segons la direcció del mitjà “havia traspassat tots “els límits”. Més enllà de si ens agrada el gag o l’humor de “La Sotana”, sembla evident que la CORPO ha exercit una vegada més la censura, que s’acostuma a aplicar segons qui sigui el destinatari o destinataris de l’enginy més o menys afortunat del guionista o de l’humorista.
En Manel Vidal mateix ja ha fet tot un seguit d’aclariments sobre
el tema. Segons manifesta a twitter, a l’estiu passat va acceptar la
proposta de fer una secció de política
catalana al Zona Franca. A mesura que s’apropava el dia de l’estrena, però, li
comencen a demanar que no parli tant de política, que “obri el focus”. I,
evidentment, quan diuen “no parlem tant de política” volen dir “no parlem tant
de política catalana” o directament “no parlem tant de la independència de
Catalunya.” Parlem de la vorera ampla que ha fet la Colau a Consell de Cent o
de la noia de la Complutense que no sé què.
Vicent Partal, en l’editorial de Vilaweb, també ha comentat el fet
i l’ha comparat amb el que va passar fa més de trenta anys amb el programa l’Orquestra de Catalunya Ràdio.
Diu en Partal que la causa va ser l’ús en aquella tertúlia radiofònica de la
paraula sociata. Recordo molt bé el
programa i penso que el “pecat” comès per Jordi Vendrell va ser un de més gran
que, no només va “molestar” els sociates,
sinó també als convergents i altres “tribus” de l’època.
El mes de juliol de 1992, mentre Barcelona, Catalunya i Espanya es
preparaven pel gran esdeveniment dels Jocs Olímpics, es produïa l’anomenada
“Operación Garzón” contra l’independentisme català.
Es va produir un silenci còmplice d’alguns partits i
organitzacions i de la majoria dels mitjans de comunicació, amb alguna honrosa
excepció com la del programa líder d’audiència l’Orquestra que dirigia i presentava l'enyorat i recordat
Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio. Es va emetre des de la temporada 1987-1988
fins al 10 de juliol de 1992.
En el que havia de ser el penúltim programa de la temporada, es va
parlar obertament de la detenció en massa de militants independentistes,
ordenada pel jutge Garzón. L’orquestra va parlar, amb contundència, no només de
les arbitràries detencions, sinó també de les tortures sofertes pels detinguts,
un tema tabú, silenciat per la gran majoria de mitjans de comunicació.
La direcció de la CORPO va decidir de tancar-lo d'una manera
fulminant a instàncies d'un membre del consell d'administració proposat pel PSC
i amb el vist-i-plau del govern de CiU. El programa va desaparèixer dels arxius
de Catalunya Ràdio i Jordi Vendrell ja no va tornar a fer cap més programa
diari a l’emissora. Malgrat aquest atac a la llibertat d’expressió, durant
anys, el programa es va poder escoltar gràcies a les còpies que se'n van fer
per tal que aquest episodi de censura no s’oblidés mai.
Uns anys després, el 1994, es produïa un nou cas de censura. En el programa “Persones humanes” que dirigia i presentava Miquel Calzada “Mikimoto”, Quim Monzó va fer tot un seguit de crítiques, sempre en clau d’humor, sobre el paper de la monarquia. Immediatament, la Casa Real vaa tramitar una queixa pública i fins i tot el president Jordi Pujol es va disculpar en una roda de premsa per aquella emissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada