Convidats
Anna Arqué, consultora i activista política. Membre de “Mantinc el català”
Uma Alcaide Jawo, activista social. Membre de “Mantinc el català”
Rosario Palomino, psicòloga. Membre de “No em canviïs de llengua”
Francesc
Marco-Palau, historiador. Membre de
Plataforma per la Llengua
Davantal
El
12 de febrer de 2013, la Generalitat creava el Consell Assessor per a la
Transició Nacional. El presidia Carles Viver i Pi-Sunyer , l’acompanyaven tretze
especialistes reconeguts en els camps de la jurisprudència, el periodisme,
l’economia i les infraestructures. La seva feina consistia a analitzar els
diferents factors a tenir en compte en el procés de transició de Catalunya cap
a un estat independent.
Entre
el juliol de 2013 i el juliol de 2014 van elaborar un total de 19 informes molt
complets, exhaustius i molt ben documentats que cobrien tots els factors possibles
en aquest procés de transició. Aquests informes incloïen també la hipòtesi de
fer un referèndum acordat amb l’Estat. El Consell Assessor en va documentar
cinc vies jurídiques legals.
Si
no fos perquè a aquestes alçades ja no ens sorprèn res, ens podríem haver
quedat amb la boca oberta davant la proposta de l'acord de claredat” del president Aragonès, una
proposta que només compta amb el suport de 33 diputats (el d’ERC) dels 135 que componen el Parlament
de Catalunya.
Hi
ha una frase feta en català que defineix molt bé l’actuació política
independentista en general i la d’ERC en particular: “La cançó de l’enfadós”.
Una cançó que, quan acaba una frase lliga el final de nou amb el començament.
Si vols, no s’acaba mai i sempre diu el mateix.
Per
acabar-ho d’adobar, dels cinc membres que formen part de la comissió, quatre
s’han pronunciat públicament o bé contra el dret d’autodeterminació dels
catalans o bé han manifestat que el referèndum de l’1 d’octubre va ser un
fracàs.
Entre
aquests cinc es troba la professora de la Universitat de València Àstrid
Barrio. La mateixa Àstrid Barrio que el
desembre de 2022, escrivia un article amb el títol “¿Volver al referéndum o
aclararse?” on manifestava que “Si se pretende promover un debate en Catalunya
que genere consenso y del que se deriven consecuencias jurídicas y legitimidad
y se apruebe en referéndum, solo hay una vía posible: la reforma del Estatut”.
La
mateixa Àstrid Barrio que quan Pere Aragonès deia que “un referèndum és la
resposta més inclusiva per a respondre el conflicte polític" li
responia “No és cert. Un referèndum és
un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals”.
La
mateixa Àstrid Barrio que el 2019 pontificava “No per més repetir.-ho serà
veritat. Ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora
d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes...”
Continuem,
doncs, immersos en la cançó de l’enfadós amb el desengany afegit que ens hem
adonat que Doraemon, el gat robòtic del manga, no du res a la seva butxaca màgica.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!
Final
La
frase de la setmana de l’intel·lectual, periodista i polític mexicà Carlos
Castillo Peraza. Només cal que canvieu la paraula “burocràcia” per “acord de claredat”
“Burocràcia
és l’art de convertir allò que és fàcil en difícil mitjançant allò que és
inútil”
Marxem
amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió,
la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem
la setmana que ve. Que passeu un bon Sant Jordi i... que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada