“1.322. Refugis antiaeris de Barcelona” descobrir el rastre de la Guerra Civil al subsòl de la ciutat

LA CLAU de la nostra història. Programa 239 i darrer de la 8a temporada. Emès l'11 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Convidats:

Ana Sánchez periodista, especialista en comunicació cultural, cinema i memòria històrica.

Xavier Domènech professor de la UAB, especialista en moviments socials i memòries de la república i la Guerra Civil. 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 238 i darrer d’aquesta temporada. Avui, tindrem un programa especial, un monogràfic sobre els refugis antiaeris de Barcelona.

El 30 de març d’enguany es va inaugurar a les galeries 3 i 4 de la Model. Espai memorial, l’exposició fotogràfica 1.322. Refugis antiaeris de Barcelona, organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica, l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat.

A la mateixa ciutat que acabaria convertida en camp de proves per a la Segona Guerra Mundial, també va germinar una nova i extraordinària manera de resistir: la xarxa de 1.322 refugis antiaeris de Barcelona és una obra comunitària extraordinària que entre 1937 i 1939 va salvar milers de vides. Vuit dècades després de ser tapiats, quaranta d'ells han estat fotografiats per primera vegada.

Aquest patrimoni cívic, històric i arquitectònic únic a Europa, amagat a deu metres sota els nostres peus, ens convida a descobrir una altra memòria de la ciutat en temps de guerra: la memòria de la resistència. Refugis comunitaris, privats, de fàbriques col·lectivitzades i de dirigents polítics, com Juan Negrín o Lluís Companys, mostren una Barcelona subterrània i desconeguda.

L’historiador Xavier Domènech, comissari de la mostra, recorda que “els bombardeigs sobre Barcelona són la baula necessària d’una llarga cadena del desenvolupament del terror en termes universals, però la reacció de la ciutadania és un petit cristall singular sobre els valors d’una ciutat, i les seves gents”. L’autora de les fotografies, Anna Sánchez, reivindica “la lluita col·lectiva que simbolitza la xarxa de 1.322 refugis sota els nostres peus, que és també el nostre patrimoni polític, el de la tercera generació: si la reparació demana identificar la repressió, posar noms i cognoms a les víctimes, fotografiar aquests espais de Barcelona és una manera de donar identitat a la resistència, amb la mirada de les netes”.

L’exposició es podrà visitar fins al 31 de juliol d’enguany.

Final

La frase de la setmana... Un proverbi africà

Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món.

El programa d’avui ha estat el darrer de la 8a temporada de LA CLAU de la nostra història. El nostre agraïment a tots els que l’heu fet possible... Des d’en Víctor Cucurull i Rafael Català a tota la gent d’ETV Llobregat, passant pels nostres convidats, col·laboradors i, evidentment, a tots els que ens seguiu setmana darrere setmana.

Si tot va bé, esperem retrobar-nos després de l’estiu. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un molt bon estiu!

El càstig als partits independentistes també el 23-J? Què és el feixisme? Aliança Catalana no és feixista. Atrapats a la xarxa

Vull una resposta. Darrer programa de la 11a temporada. Emès el 10 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Alfons Duran-Pich,  Empresari i Analista de política i economia. Llicenciat en Sociologia i Psicologia. Diplomat en Administració d’Empreses. Ex professor d’ESADE. Autor de llibres com: “El Canon del Management”, “Catalunya a la independència per la butxaca”, “Memorial per als desmemoriats”, “El capitalisme i el seu setè de cavalleria. D’Adam Smith a l’economia de casino.”

Recentment, ha publicat el  llibre “Mi querido Paul”. Un llibre totalment diferent a qualsevol dels que hagi publicat fins ara. Una correspondència privada amb el seu amic Paul, que va morir durant la pandèmia. Un llibre difícil de classificar, íntim, personal, provocatiu de vegades....

Ricard Romero de Tejada, sociòleg, politòleg, assagista social, autor de “Porqué hemos llegado hasta aquí”.

Olga Amargant, advocada

El d’avui és el darrer davantal de la 11a temporada del Vull una resposta.

Hauríem pogut parlar de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que retira la immunitat al president Puigdemont. O potser de les controvertides declaracions de Clara Ponsatí criticant l’estratègia de l’exili. O també que la Junta Electoral Central, si, la mateixa Junta que el 2019 va fer retirar pancartes i llaços a set ajuntaments del Baix Empordà, s’ha declarat incompetent  per impedir l’emissió d’un espot electoral que conté ‘El cara el sol’, l’himne de la Falange. O potser que el jutge no ha vist delicte en els atacs de l’expresident del PP Pablo Casado a l'escola catalana i ha arxivat la causa. 

També podríem parlar de com arriba de dividit l’independentisme a les eleccions espanyoles del 23-J, amb els partits que no són capaços ni de posar-se d’acord en algun punt programàtic comú i els votants que es dividiran entre els que continuaran votant els partits, els que es quedaran a casa, els que votaran en blanc i els que votaran nul amb la papereta de l’1 d’Octubre.

El darrer davantal, però, d’aquesta 11a temporada no anirà de cap d’aquests temes. Des de fa més de cinc anys acomiadem sempre aquest programa recordant la gent, tota la gent, que pateix la repressió, la presó i l’exili. Una repressió que mai no es pateix individualment, sinó que també la sofreixen, principalment, la família i els amics.

Aquests represaliats, que algú ha anomenat de “segona”, són molts i la gran majoria anònims, mig o totalment oblidats pels partits i les institucions. Possiblement, les paraules que nosaltres puguem dir serveixen de ben poc, però des del Vull una resposta pensem que no hi ha res pitjor que no mantenir viva la memòria de tota la nostra gent, perquè oblidar la repressió i els represaliats seria sens dubte la pitjor derrota que tots podríem patir.

Un judici més. Una sentència més. L’Audiència de Barcelona ha condemnat tres joves de Granollers a tres anys de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. Els fets van passar el primer d’octubre de 2020,  en el transcurs d’una manifestació amb motiu del tercer aniversari del referèndum d’independència del 2017. Tres anys de presó per haver llançat pedres a una furgoneta de policia.

La repressió que no s’atura...

En el Vull una resposta d’avui girarem la conversa a l’entorn de tres articles d’Alfons Duran-Pich “Memòria per als desmemoriats”. “Un feixisme d’última generació” i “Atrapats a la xarxa”.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Colin Powell, el que va ser el primer secretari d’estat negre dels Estats Units.

No hi ha secrets per l’èxit. Aquest s’aconsegueix preparant, treballant àrduament i aprenent del fracàs.

El programa d’avui ha estat el darrer de l’onzena temporada de Vull una resposta. Des de l’octubre de 2012 fins avui han estat més de 400 programes.

Si tot va bé, el Vull una resposta tornarà el mes de setembre per iniciar la que serà la dotzena temporada en antena. Com cada any, és el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que, en un o altre moment, han fet possible aquests més de 400 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep Pedrol, a tota la gent d’ETV Llobregat i, evidentment, a tots els nostres convidats i als que ens seguiu cada setmana. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.

I marxem un programa més, una temporada més amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa,

Que passeu un molt bon estiu i com sempre... que tingueu molt bona feina!

3/4 de mil·lenni del Consolat de Mar. Exposició "Del gòtic al metavers". La història de Catalunya dia a dia

LA CLAU de la nostra història. Programa 237. Emès el 4 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 237.

El Mar és un extens territori que l’home ha volgut dominar des de sempre. El tràfic marítim, el transport per mar de mercaderies i de persones, va anar augmentant a mesura que la humanitat desenvolupava nous i millors sistemes de navegació.

Com més avançava la humanitat, més problemes calia solucionar dins d’aquesta autopista marítima. Al costat, doncs, del transport de productes i de persones, cada vegada més ha calgut regular els drets de navegació, el sobrevol, la pesca, investigacions científiques marines, descobriments miners en els fons marins, protecció del medi ambient marí....

Avui, a la secció de la notícia de la setmana parlarem amb el Cònsol Majori del Consolat de Mar de Barcelona, el Sr. Jordi Domingo. El passat 15 de juny, es va inaugurar al Museu Marítim de Barcelona l’exposició “Tres Quarts de mil·lenni, Consolat de Mar: Del gòtic al metavers.” Una mostra immersiva i didàctica, formada per 12 etapes temàtiques que ens convida a un viatge des del segle XIII fins a l'actualitat, explorant els 750 anys d'història del Consolat de Mar.

750 anys d’història... El 1258, en el regnat de Jaume I, es crea la Carta Consular de Barcelona, la llavor del Consolat  de Mar, l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i al llevant de l'Atlàntic.

El Consolat de Mar de Barcelona s’estendria per tota la costa dels Països Catalans i per tota la Mediterrània  fins a Constantinoble, Tir, Damasc,  Alger, Tunísia, Marroc,  Alexandria, també per l’Atlàntic europeu (Bruges). Les rutes que es van establir van ser molt diverses, com divers era el trànsit, el comerç i els incidents de tota mena (incompliments contractuals, robatoris, impagaments, naufragis, assegurances…) .

Final

La frase de a setmana del poeta, novel·lista i cantant quebequès. Leonard Cohen

Hi ha una esquerda en tot. Així és com entra la llum.

La setmana que ve tindrem el darrer programa de la temporada. Us esperem aquí per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Sis anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Sentència europea 5 de juliol. Eleccions espanyoles del 23-J

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 3 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats:

Agustí Carles  advocat de Drets, un dels impulsors de la querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per l'operació Catalunya. Advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona.

Joan Puig, editor larepublica.cat. Secretari Assemblea Representants Consell de la República.

Lourdes Escardívol, mestra. Membre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República.

Davantal

Cambrils. El 17 d’agost de 2017, es produïa un atropellament massiu a les Rambles de Barcelona. Hi van morir 15 persones, 13 en el mateix moment, una altra apunyalada per un dels terroristes en la seva fugida i una altra a l’hospital dies després de l’atac. Més de 100 persones van resultar ferides de diversa consideració.

El dia abans s‘havia produït una explosió a Alcanar en què van morir dues persones i 16 van resultar ferides. La matinada del dia 18, a Cambrils una dona va morir a mans d’un dels ocupants d’un cotxe que va saltar-se el control policial. Posteriorment, en un tiroteig van morir els cinc ocupants d’aquest  vehicle que portaven explosius falsos i anaven armats amb destrals i ganivets.

Sis anys després, continuen les incògnites i les preguntes sense resposta. El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya i la Fiscalia no va voler procedir en contra de les incompareixences. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

El gener de 2022, l’ex-comissari José Manuel Villarejo declarava que “Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”.

L’ex-comissari continua implicant-t’hi el CNI i assegura que té proves que ho demostren, però que estan protegides per la llei de secrets oficials. I així és... el govern espanyol amb el suport dels jutges de l’Audiencia espanyola mantenen com a secret oficial tota la documentació relacionada amb l’espionatge a polítics independentistes que va engegar l’anomenada “policia patriòtica” el 2012.

L’Imam de Ripoll va morir en l’explosió d’Alcanar? La justícia espanyola diu que sí, però biològicament no s’ha acreditat. La prova de l’ADN no és determinant. Hi ha una furgoneta que fuig d’Alcanar i un imam enterrat a Alcanar que té nou fills, però del qual ningú ha reclamat el cos.  La jutge diu que sí que és l’Imam en base a un informe biològic que admet que no se sap qui és.

Massa incògnites. Massa dubtes. Una nul·la voluntat d’investigar i esclarir-ne els fets. Els atemptats del 17 d’agost van ser de bandera falsa?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del filòsof alemany Arthur Schopenhauer

No hi ha cap vent favorable per aquell que no sap a quin port es dirigeix.

Mentre esperem la sentència de dimecres del TSJE, sabem que la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana enviar a judici per terrorisme i tinença d'explosius els membres dels CDR detinguts durant l'operació Judes, que la Guàrdia Civil va portar a terme la tardor del 2019.

Continuem marxant, doncs, amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve amb el que serà el darrer programa de la 11a temporada del Vull una resposta.

Fins dilluns, que tingueu una molt bona feina!