Convidats:
Agustí Carles advocat de
Drets, un dels impulsors de la querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz
per l'operació Catalunya. Advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres
anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona.
Joan Puig, editor larepublica.cat. Secretari Assemblea
Representants Consell de la República.
Lourdes Escardívol, mestra. Membre de l’Assemblea de Representants del
Consell de la República.
Davantal
Cambrils. El 17 d’agost de 2017, es produïa un
atropellament massiu a les Rambles de Barcelona. Hi van morir 15 persones, 13
en el mateix moment, una altra apunyalada per un dels terroristes en la seva
fugida i una altra a l’hospital dies després de l’atac. Més de 100 persones van
resultar ferides de diversa consideració.
El dia abans s‘havia produït una explosió a Alcanar en
què van morir dues persones i 16 van resultar ferides. La matinada del dia 18,
a Cambrils una dona va morir a mans d’un dels ocupants d’un cotxe que va
saltar-se el control policial. Posteriorment, en un tiroteig van morir els cinc
ocupants d’aquest vehicle que portaven
explosius falsos i anaven armats amb destrals i ganivets.
Sis anys després, continuen les incògnites i les
preguntes sense resposta. El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la
creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils.
Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada
pel Parlament de Catalunya i la Fiscalia no va voler procedir en contra de les
incompareixences. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.
El gener de 2022, l’ex-comissari José Manuel Villarejo
declarava que “Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig
treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam
de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va
calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”.
L’ex-comissari continua implicant-t’hi el CNI i assegura
que té proves que ho demostren, però que estan protegides per la llei de
secrets oficials. I així és... el govern espanyol amb el suport dels jutges de
l’Audiencia espanyola mantenen com a secret oficial tota la documentació
relacionada amb l’espionatge a polítics independentistes que va engegar l’anomenada
“policia patriòtica” el 2012.
L’Imam de Ripoll va morir en l’explosió d’Alcanar? La
justícia espanyola diu que sí, però biològicament no s’ha acreditat. La prova
de l’ADN no és determinant. Hi ha una furgoneta que fuig d’Alcanar i un imam
enterrat a Alcanar que té nou fills, però del qual ningú ha reclamat el cos. La jutge diu que sí que és l’Imam en base a un
informe biològic que admet que no se sap qui és.
Massa incògnites. Massa dubtes. Una nul·la voluntat
d’investigar i esclarir-ne els fets. Els atemptats del 17 d’agost van ser de
bandera falsa?
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi.
Comencem!
Final
La frase de la setmana del filòsof alemany Arthur
Schopenhauer
No hi ha cap vent
favorable per aquell que no sap a quin port es dirigeix.
Mentre esperem la sentència de dimecres del
TSJE, sabem que la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana enviar a judici per
terrorisme i tinença d'explosius els membres dels CDR detinguts durant l'operació
Judes, que la
Guàrdia Civil va portar a terme la tardor del 2019.
Continuem marxant, doncs, amb el pensament
posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i
l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve amb el que serà el
darrer programa de la 11a temporada del Vull una resposta.
Fins dilluns, que tingueu una molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada