Convidat:
Jordi Bibià i Balada historiador especialista en història medieval i dissenyador gràfic resident
a Sanaüja, que ha realitzat diversos estudis sobre els Bons Homes, sobretot
intentant esbrinar les seves petjades per Catalunya. Ha escrit diversos llibres
sobre catarisme, entre ells Apunts de
viatge per les terres dels Bons Homes, Al voltant dels càtars i Els nostres
càtars. El catarisme a la Corona
catalana-aragonesa.
Fou
fundador de l’associació Amics dels Càtars i de l’editorial Septimània.
Igualment, fou membre de la Junta del Cercle d’AgermanamentOccitano - Català
(CAOC) durant uns anys. Des de fa poc, és tècnic en promoció turística.
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 236
El
24 de juny de 1509, a a Westminster (Anglaterra); Caterina, cinquena filla
(quarta noia) de Ferran de Catalunya i Aragó era coronada reina d’Anglaterra.
Abans, pel maig de 1501, amb només 15 anys havia marxat cap a Anglaterra per casar-se amb Artur, príncep de Gal·les.
El 1502 va enviudar i es va casar amb el germà del seu marit quan aquest va
esdevenir el rei Enric VIII d’Anglaterra l’any 1509. En aquest casament hi va
influir l’interès d’Enric VIII d’enfortir l’aliança amb el rei Ferran per
conservar i ampliar la col·laboració catalanonapolitana en la fabricació de la
marina de guerra anglesa. Bona part dels masterships i de les tripulacions de
les primeres grans carraques angleses de l’era Tudor serien catalans i
napolitans.
Caterina
d’Aragó va rebre una refinada educació humanística i dominava, com els seus
germans, les tres principals llengües romàniques peninsulars (el català, el
castellà i el galaico-portuguès). Parlava també el francès i no va tenir cap
dificultat per aprendre l’anglès.
Després del casament amb Enric VIII, Erasme de Rotterdam els va visitar
i va nomenar Caterina «rara i excel·lent defensora» del saber humanístic: era
«miraculosament culta per ser una dona».. Recitava en llatí amb dicció clara i
pura, i fins va escriure dos petits tractats religiosos, Meditacions sobre els
Salms i De penitència del pecador.
La
reina Caterina va mantenir una intensa correspondència en català amb
personalitats humanistes de l'època, com Isabel de Requesens —virreina de
Nàpols—, Beatriu de Chiaromonte —reina d’Hongria— o el gran humanista valencià
Joan Lluís Vives. El professor valencià, que era monolingüe català quan no
s’expressava en llatí, va deixar testimoni escrit que «la reina d’Anglaterra i
ell eren de la mateixa nació” i també
que «parlaven la mateixa llengua”. Caterina va tenir una filla, que va regnar
com a Maria I d’Anglaterra, de qui es té constància que sabia parlar i escriure
en català.
Enric
VIII intentarà divorciar-se de la reina a partir de 1528 per poder casar-se amb
Anna Bolena. Thomas Cromwell, canceller del rei, l’admirava, i malgrat que va
ser-ne un dur oponent, va afirmar que
«de no haver estat pel seu sexe, hauria sobrepassat tots els herois de
la història».
La
figura de la reina catalana Caterina Caterina d’Aragó està considerada,
juntament amb Thomas More, la personalitat més destacada de l’humanisme
anglès. Una de les grans dames de la
història universal va morir als 50 anys d’edat al castell de Kimbolton, el 7 de
gener de 1536.
Final
La
frase de la setmana d’autor anònim
“No
es pot fer retrocedir el rellotge, però si que li pots tornar a donar-li corda”
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada