Pàgines

divendres, 22 de desembre del 2023

Número 51 de L'ESCLETXA, la revista de la llengua i la cultura catalanes

Ja podeu llegir el nou número de la revista de la llengua i cultura catalanes L'ESCLETXA

Enllaços 

Índex

- El drac del Riberal . La CAL Opina – Jaume Marfany

- La croada contra l'amnistia. Aprofundint – Xavi Tedó

- Homenatge i escalf a la Catalunya del Nord en els XXI Premis Nacionals Joan Coromines. CAL – Meritxell Bayarri

- Estem tots/totes tocats/tocades de l'ala o... Estem totis tocatis de l'ala? Racó de pensament – Jaume Marfany

- L’Escola Príncep de Viana de Lleida introdueix el català a les famílies amb l’ajuda del Xerrem Junts  CAL – Meritxell Bayarri

- Dedlejar o morir. Racó de pensament – Jaume Marfany

- Montserrat Roig. El cant de la joventut. Racó de cultura – Marc Bega


dijous, 21 de desembre del 2023

La Generalitat compleix 664 anys. L'any Taüll, 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. El Penedès, l'inici del comerç d'ultramar, conversa amb Joan Santacana i Àngels Santacana

LA CLAU de la nostra història. Programa 247. Emès el 19 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Avui, 19 de desembre de 2023, la Generalitat de Catalunya compleix 664 anys. Va ser el 19 de desembre de 1359 que es va constituir la Diputació del General, predecessora de la Generalitat de Catalunya.

En aquells temps, s’estava disputant la Guerra dels dos Peres, un dels episodis de la primera guerra civil catalana, entre el 1356 i 1375. Les decisions importants al nostre país es prenien a les Corts, el rei no podia prendre cap decisió per si sol. El 1359, el rei va demanar, doncs, una aportació econòmica per tal de sufragar les despeses que ocasionava la guerra. A les Corts celebrades el 19 de desembre de 1359 es va crear un organisme que es dediqués a recaptar i gestionar els diners per  aquest objectiu.

Pere III el Cerimoniós va anomenar-la Diputació del General perquè, segons ell, representava el “general de Catalunya, ara congregat a la Cort que celebrem a la vila de Cervera”, és a dir a la totalitat dels seus habitants. Efectivament: va ser a l’actual capital de la Segarra que van celebrar-se les Corts en què va néixer la futura Generalitat. A més, durant aquestes sessions es van escriure els estatuts de la nova institució i es van decidir les funcions de cada diputat.

Es van nomenar quatre diputats per cada un dels braços governants del país /l’eclesiàstic, el militar i el civil) i quatre consellers per cada braç. Els escollits integraven la Diputació del General i tenien plenes competències per aprendre decisions amb la mateixa validesa que les Corts. És a dir, es convertien en la màxima autoritat de Catalunya. El primer president va ser Berenguer de Cruïlles que va governar del 1359 al 1362.  Al llarg d’aquests 664 anys d’història, la Generalitat ha tingut 132 presidents.

A principis del segle XV, a més de competències econòmiques, va adquirir atribucions de defensa i govern i, posteriorment, polítiques. De fet, era la institució encarregada de vetllar que la monarquia respectés les constitucions i els drets de Catalunya. Durant la guerra civil catalana (1462–72), la Generalitat va encapçalar l’oposició al rei Joan II.

Dos anys després de la desfeta del 1714, la Generalitat, com les altres institucions del país, van ser abolides pel nou règim borbònic mitjançant el Decret de Nova Planta (1716). Això va suposar la fi d’una organització política i jurídica pròpia a Catalunya.

Final

La frase de la setmana de l’escriptor i acadèmic nigerià Chinua Achebe:

“Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, la història de la cacera glorificarà sempre el caçador”

El programa d’avui ha estat el darrer de l’any 2023. Tornarem el 9 de gener per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un molt Bon Nadal i un millor any 2024!

 


dimecres, 20 de desembre del 2023

40 anys d'ETV Llobregat. Conversa amb el seu director Frederic Cano


Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Frederic Cano, periodista, director i fundador d’ETV Llobregat, president del grup Televisions Digitals Independents

Davantal

El juny de 1983, fa més de 40 anys i unes mesos abans que TV3,  ETV, la més nostra de totes, va fer la seva primera emissió.

Durant els primers anys, va anar fent emissions esporàdiques, mentre buscava un lloc estable on ubicar el seu centre emissor i millorar la senyal de televisió. Va ser el 21 de setembre del 1986 quan va iniciar les seves emissions regulars, i sense interrupcions. A poc a poc es va anar consolidant amb programes i notícies de proximitat, inicialment a Esplugues de Llobregat.

Un punt significatiu en la història de la cadena va arribar l’any 1995, quan va informar de primera mà dels successos al conflicte dels Balcans. Dos equips de l’emissora es van desplaçar a Sarajevo per portar els aliments recollits a Esplugues de Llobregat..

La televisió s’aniria consolidant i al 2001 va engegar el nou centre emissor, que va permetre l’extensió de la cobertura. El 2003 s’inauguren les noves instal·lacions molt més àmplies i modernes.

Si ETV va ser una de les primeres televisions comarcals de Catalunya, l’any 2006 amb la concessió de la TDT-Local, va obtenir la tercera millor puntuació de tots els projectes de televisions locals presentades a Catalunya, i com no el millor projecte per al Baix Llobregat. L’expansió es consolida.

ETV va incorporar altres mitjans com a grup de comunicació audiovisual: l'any 2007 es crea E-digital, el primer diari digital del Baix Llobregat. Aquest mateix any, ETV amb tot un conjunt de televisions d'arreu de Catalunya van crear dues noves plataformes de televisió privades: Televisions Digitals Independents (TDI) i l'Associació de Mitjans de Proximitat (AMP). El 2008 conjuntament  amb altres emissores crea el grup d’emissores de ràdio Emissores Catalanes Audiovisuals de Proximitat. L’abril del 2010 va néixer el setmanari 30º del Baix Llobregat i l'Hospitalet. També existeix, des de 2013, la pàgina web de la cadena.

Recentment ha creat el Grup ETV Terramar amb canals de referència al Baix Llobregat, Garraf, Penedès, Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà.

En parlem amb el nostre convidat... Som-hi. Comencem!

Final

Darrer programa de l’any... La frase de la setmana d’avui seran uns versos de Roc Casagran que ens serveixen per desitjar- vos que tingueu un Bon Nadal

És Nadal i pensaré en tu,/ I pensaré a pensar-te cada dia,/ Que ets tu qui em fa com sóc i potser ignores/ Que sense tu no hi ha Nadal possible.

I avui, més que qualsevol altre dia, marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem el dilluns 8 de gener . Que tingueu un Bon Nadal i, com sempre, molt bona feina!


divendres, 15 de desembre del 2023

L'origen del Tió de Nadal. La història de Catalunya dia a dia. El bandolerisme a Catalunya. La immigració occitana a la Conca de Barberà

LA CLAU de la nostra història. Programa 246. Emès el 12 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 246.

Al nostre país, les festes de Nadal pròpiament dites comencen la nit de Nadal (24 de desembre) i duren fins el dia de Reis (6 de gener), aquestes ja tenen un inici litúrgic, l’Advent que, enguany, va començar el diumenge 3 de desembre i s’acabarà el dia 24,  la Nit de Nadal. Alguns potser coneixeu l’Advent a través del modern calendari de xocolatines, una mostra més de la comercialització de les festes nadalenques. En el cristianisme, però, l'advent s'associa amb la vinguda de Jesucrist, el 25 de desembre. Té una durada de quatre setmanes i se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Cada setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.

Una de les tradicions més celebrades, sobretot per la mainada, és la de fer cagar el Tió. La cerimònia de fer cagar el tió (i no pas com massa gent diu ara el “cagatió”) és una tradició molt arrelada a Catalunya que també se celebra a Andorra, Aragó i Occitània.

El caràcter de celebració infantil de fer cagar el tió, amaga al darrere antigues pràctiques ritual dirigides a propiciar l'abundància, la fertilitat i la cohesió familiar al bell mig de l'hivern. El tió, tros de soca robusta que es feia cremar al foc de la llar, simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família. Hom creu que el tió està habitat per les animetes o esperits dels avantpassats o que en el seu interior hi visquin petits follets, o algun geni del bosc, ja que el tió és també un símbol de les velles divinitats pairals. Sigui com sigui, sempre està habitat per esperits benèfics capaços d’allunyar als dimonis i esperits malèfics durant aquestes festes. Se’l considera un protector de la casa.

Antigament, el tió de Nadal s’havia d’encendre amb les restes del vell tió. Així es perpetuava, sempre vi, el foc de la llar domèstica, venerat en un altre temps com un veritable déu.

Modernament, cal treure el tió el 8 de desembre, tapar-lo amb una manta perquè no passi fred i se l’ha d’alimentar cada dia. Al Tió li agrada menjar el mateix que als animals de peu rodó: garrofes, carabassa i fruita o verdura de poc valor. La Nit de Nadal farem cagar el Tió donant-li cops de bastó, alhora que se li canta una cançó tradicional. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all o una ceba.

Avui, que som a 13 dies del Nadal, es bo recordar les nostres tradicions, abans que siguin literalment devorades per personatges aliens, com el panxut de barbassa  blanca i vestit de vermell que, imposat pel màrqueting, ens arriba cada Nadal en un trineu tirat per uns animals tan nostrats com són els rens.

Final

La frase de la setmana, avui que hem parlat de bandolers, està extreta  del número 26 de la revista Nosaltres Sols, publicada el 3 d’octubre de 1931

“Avui, els bandolers van vestits d’etiqueta i maniobren amb tota la impunitat”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dijous, 14 de desembre del 2023

Els represaliats de segona. L'amnistia una victòria de l'independentisme? Octuvre víctima també del Pegasus

 

Convidats:

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Francesc Abad,  analista polític

Víctor Cucurull, historiador


Davantal

Hi ha una frase aplicada a la recuperació de la memòria històrica i al reconeixement dels represaliats i exiliats a causa de la Guerra Civil espanyola que diu : “L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots”

Arreu del món, escampar la desmemòria i l’oblit entre la població és una de les armes més utilitzades pel feixisme i per les dictadures, entre altres.. Sovint, fan forat en la ment de moltes persones predisposades ja d’inici a, el que en diuen, “passar pàgina” és a dir a oblidar, ja sigui pel patiment sofert, per la recerca de la tranquil·litat, de la comoditat o, simplement per pura inconsciència i ignorància.

Ahir diumenge, va tenir lloc a Vilafranca del Penedès l’acte unitari “Contra la repressió feixista. Resistir és vèncer” organitzat conjuntament pel Grup de suport Sas absolució i la Plataforma Antirepressiva de  Barcelona.

En l’acte hi van participar, a més de Juan Manuel Olarrieta, advocat penalista basc, l’activista Adrià Sas, detingut el 2020 i que el 2020 va ser condemnat a res anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un delicte de lesions lleu, Els fets es van produir l’1 d’octubre de 2018, al voltant del Parlament de Catalunya en  el primer aniversari del referèndum sobre la independència de Catalunya. Actualment resta a l’espera del recurs que ha de resoldre el Tribunal Suprem.

També hi era Òscar Campos membre de la campanya antirepressiva 21 raons i un dels querellants contra la infiltració policial a Girona.

Represaliats de l’Operació Judes, pendents de judici des de fa més de quatre anys als quals se’ls vol processar per terrorisme. Un total de dotze encausats als quals se’ls demanen un total de 248 anys de presó. Les acusacions populars els demanen condemnes que van entre els 8 i els 33 anys de presó..

Nil Soler i Clara Sants que seran jutjats el proper 13 de desembre pels enfrontaments que es van produir en una parada de Vox a Vilafranca del Penedès.

Per mi, que intento conservar una mentalitat positiva, la sala era mig buida i no puc evitar tenir la impressió que la gran majoria dels represaliats comencen a caure en el procés de desmemòria i d’oblit. Els activistes d’ahir a Vilafranca només son una mostra de la gran quantitat de víctimes de la repressió de l’estat, majoritàriament joves, i que estan vivint des de fa anys amb l’espasa de Damòcles en forma de judici, condemna, inhabilitació o de repressió econòmica.

“L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots” De nosaltres depèn que la frase acabi esdevenint i una realitat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Un proverbi xinès:

“La persona que diu que no es pot fer, que és impossible, no hauria d’interrompre la persona que ho està fent.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó o l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

dijous, 7 de desembre del 2023

1981, la detenció de 23 independentistes. La història de Catalunya dia a dia. El mestratge de Joan B. Cuya. Mataró al segle XIX

LA CLAU de la nostra història. Programa 245. Emès el 5 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 245

3 de desembre de 1981... Vam conèixer la notícia a primera hora del matí. S’acabava de produir una de les accions repressives més importants contra l’independentisme català. 23 militants independentistes són detinguts de matinada i els és aplicada la llei antiterrorista que havia estat aprovada pocs mesos abans al Congrés espanyol. Van ser detinguts independentistes a Esplugues, de Llobregat, Barcelona, Manresa,  Reus i València.

Va ser una operació va ser muntada amb espectacularitat i contundència. La policia va retenir les famílies fins a primeres hores del matí per tal que no avisessin ningú i a manera d’ostatges.

Han passat 42 anys.. Encara recordo molt bé, però, la mobilització popular que es va originar en contra d’aquestes detencions. Va ser realment espectacular, tenint en compte l’època i la situació política. Existeix un vídeo titulat “Esplugues, 10 dies de llluita” que recull les mobilitzacions de resposta a aquestes detencions a Esplugues del Llobregat, que va realitzar una vaga i diverses accions en protesta per la detenció de Marcel Caselles (veí de la població) i la resta d'independentistes

Els detinguts van restar incomunicats i sotmesos a durs interrogatoris i a tortura. Finalment, van ser posats en llibertat 19 d’aquestes persones sense càrrecs, i dos dels detinguts al País Valencià van ser alliberats sota fermança. Pere Bascompte i Jaume Llussà van ser empresonats, acusats de pertànyer a Terra Lliure.

Avui, 42 anys després, volem recordar aquelles persones, lluitadors i lluitadores, que en moments molt difícils arriscaven diàriament la llibertat i fins i tot la vida perquè aquest país pogués avançar en el camí de la seva llibertat.

Aquests són els seus noms. Alguns, malauradament, ja no podran veure aconseguit el seu ideal:

Els militants d'IPC: Mait Carrasco (Barcelona), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Carles Castellanos (Barcelona), Josep Vicent Just (València), Teresa Lecha (Barcelona), Maria Llum López (Barcelona), Josep Mariné (Reus), Daniel Pérez (València), Blanca Serra (Barcelona), Eva Serra (Barcelona).Simó Aguilar (València), militant del Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV).

Els independentistes Jaume Llussà i Pere Bascompte (Manresa), Eduard Aleu (València), Pere Anguera (Reus), Maria Alicia Corachan (València), Lluís Font de Rubinat (Reus), Clara Galovart (Manresa), Josep Oliveres (Manresa), Lluïsa Parra (València) i Pilar Sala (a Manresa). 

Final

La frase de la setmana del Dalai-lama, que significa oceà de saviesa, és el títol de l'autoritat suprema del Tibet i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà.[

“Quan perdis, no perdis mai la lliçó”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimarts, 5 de desembre del 2023

Evelí Adam, artista i activista cultural. Anna Arqué, portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC) Conferència al Parlament Europeu "Peaceful Agreements or Bloody Papers?"

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 4 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats:

Anna Arqué, consultora i activista política. Portaveu pels Països Catalans de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC)

Evelí Adam,  artista i activista cultural


Davantal

Crec que va ser en Vicent Partal que, en un dels seus editorials, va escriure que el pacte polític signat entre Junts i el PSOE no era un pacte típic de qualsevol democràcia europea, sinó que tenia l’estructura, la tècnica i la narrativa d’un acord de pau. I que, en aquest sentit, va molt més enllà de qualsevol cosa signada abans i no es pot comparar amb res del que hàgim vist fins ara.

Un acord de pau és un acord entre dues parts en conflicte, en general entre els països o governs, que posa fi formal mitjançant l'elaboració de documents on s'estipulen els acords arribats en la negociació de la pau.

De cara a un futur a més llarg termini, el punt més important del pacte se centra en el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol que s’intentarà resoldre en la taula de negociació entre ambdós partits. Junts no reconeix el marc constitucional espanyol i, per aquest motiu, les reunions tindran lloc fora del territori espanyol. La primera va tenir lloc dissabte passat a Suïssa.

Aquest punt és el primer que ens fa veure aquest pacte com un acord de pau. L’altre punt important és sens dubte, la figura del mediador, o mediadors, internacionals. Les converses seran coordinades i verificades pel Centre per al Diàleg Humanitari Henry Dunant, que ja va fer de mediador entre ETA i el PSOE. El mediador serà Francisco Galindo Vélez un diplomàtic amb una llarga carrera dins l’Organització de Nacions Unides,  ambaixador a l’estat francès, entre el 2010 i el 2015 i a Colòmbia més tard. Durant l’estada a Colòmbia va participar activament en les negociacions entre les FARC i el govern colombià, i va fer de verificador per a les Nacions Unides del compliment dels acords signats a l’Havana entre el govern i la guerrilla.

Alguns opinadors i tertulians habituals han criticat la manca de transparència d’aquestes negociacions. Potser caldria recordar-los que el treball dels mediadors en conflictes internacionals es basen en uns principis com la Imparcialitat. El mediador no pren part a favor o en contra dels posicionaments de les parts; tampoc no en té, d'interès directe o indirecte en la solució del conflicte. La confidencialitat. El contingut de tot el que les parts diguin o expressin dins del procés de mediació és secret i no es pot fer servir fora de la mediació i la voluntarietat. Les parts en conflicte han de partir d'un punt inicial d'acord: volen donar l'oportunitat a la mediació per gestionar el seu conflicte. Això implica que, en qualsevol moment, una de les parts pot retirar-se i donar per acabada la mediació.

Només el temps ens dirà si aquestes negociacions ens conduiran a ratificar la nostra decisió expressada en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 o si només seran una demostració més de la intransigència colonitzadora de l’Estat espanyol.

Final

La frase de la setmana de l’inventor i home de negocis estatunidenc Thomas Alva Edison

“L’autèntic valor d’una idea es troba a fer-la servir”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria..." Deu anys sense Joana Raspall


Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.

Fa deu anys, el 4 de desembre de 2013 ens deixava l'escriptora, poeta, lexicòloga i bibliotecària Joana Raspall.

El 2006, quan tot just començava a fer televisió, vaig tenir l'honor i el plaer de poder entrevistar-la en el programa CAL parlar de llengua que llavors fèiem a ETV Llobregat.  Llavors, Joana Raspall tenia 93 anys i vam poder tenir una conversa de 50 minuts en què vam repassar la seva vida i una bona part de la seva obra. Em van impactar fortament la seva extraordinària personalitat i la seva gran capacitat intel·lectual i sempre he recordat aquells minuts d'una de les més intenses i agradables converses que he pogut mantenir.

Avui, deu anys després de la seva mort, vull recordar-la amb un dels seus poemes més emblemàtics Endavant!  

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!