Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes i benvinguts a la primera CLAU de la nostra història
del 2024. Programa 248
“La història l’escriuen els vencedors” una frase molt coneguda que
alguns atribueixen a George Orwell i altres a Winston Churchill. Blai Bonet, el
poeta mallorquí clau en la renovació poètica a la Mallorca de postguerra, en
els primers versos del seu poema “Retrat i autoretrat” diu: “Els vencedors són
els que escriuen la Història./ És forçós, doncs, que hi hagi una altra
Història...”
La historiografia oficial ens explica un fenomen
extraordinàriament curiós i que en els estudis de literatura catalana
l’anomenaven la “Decadència”. A final
del segle XV i començament del XVI, el català (juntament amb el llatí) era la
llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les
ciutats de Barcelona i València. De sobte, però, després de l’extraordinària
producció catalana, en quantitat i en qualitat, del segle XV, sense cap mena de
transició, el català desapareix de les gran obres literàries i és substituït
pel castellà. El període comprès entre els segles XVI i XVII l’anomenen “El
Siglo de Oro espanyol” i coincideix amb l’auge polític i militar de la Castella
imperial.
Quin sentit té que, en el moment de màxima expansió de la llengua
i la cultura catalanes, en el moment més esplendorós, desapareguessin totes les
obres de prestigi escrites en català i tothom es passés al castellà?
Potser podrem tenir la resposta en dos exemples: el Tirant lo
Blanc i la Bíblia Valenciana.
El Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i acabada per Martí Joan de
Galba es va publicar per primera vegada a València el 20 de novembre de 1490.
El 1511, a Valladolid, es publica la versió castellana. Martí de Riquer explica
que en aquesta versió no figura el nom del traductor o traductors. Igualment, a
cap lloc ni en la portada ni en el colofó, es fa constar que l'autor de la
novel·la és Joanot Martorell ni es menciona el continuador Martí Joan de Galba.
Per als lectors castellans, doncs, el Tirante el Blanco va aparèixer com una
novel·la anònima i, el que és més greu, tampoc es fa constar a cap lloc que és
una traducció d'una altra llengua. Durant dècades, aquesta obra va passar com
pertanyent a la literatura castellana. Què hauria passat si no s’haguessin
trobat els originals catalans?
La Bíblia Valenciana es va acabar d’imprimir el 1478. El català
es va convertir així en la quarta llengua del món en tenir una Bíblia impresa
després de la Bíblia Vulgata en llatí (1448), i les traduccions alemanya (1466)
i italiana (1471). La La Santa Inquisició,
però, va començar una investigació adduint que hi havia en el text moltes heretgies. Després d'un llarg procés es considerà responsable d'aquesta Bíblia a Daniel
Vives i aquest acabà empresonat i s'ordenà cremar tots els exemplars. El procés
de persecució fou tan gran que s'arribà a dubtar de l'existència d'aquesta
Bíblia durant segles. En el segle xix, però, es va descobrir un Saltiri
incunable imprès a Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia
Valenciana.
“Els vencedors són els que escriuen la Història./ És forçós,
doncs, que hi hagi una altra Història...”
Final
La frase de la setmana extreta de la
sèrie televisiva “Anatomia de Grey”
"No importa que anem envellint.
Sempre ensopegant, Sempre fent-nos preguntes. Eternament joves.”
Tornem la setmana que ve. Us esperem
aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una
molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada