Pàgines

dimecres, 10 de gener del 2024

"Si la història l'escriuen els vencedors, és forçós, doncs, que hi hagi una altra història". La història de Catalunya dia a dia. Aquells catalans, deliberadament ocultats, que van fundar el Reial Madrid. El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 248, emès el 9 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a la primera CLAU de la nostra història del 2024. Programa 248

“La història l’escriuen els vencedors” una frase molt coneguda que alguns atribueixen a George Orwell i altres a Winston Churchill. Blai Bonet, el poeta mallorquí clau en la renovació poètica a la Mallorca de postguerra, en els primers versos del seu poema “Retrat i autoretrat” diu: “Els vencedors són els que escriuen la Història./ És forçós, doncs, que hi hagi una altra Història...”

La historiografia oficial ens explica un fenomen extraordinàriament curiós i que en els estudis de literatura catalana l’anomenaven la “Decadència”.  A final del segle XV i començament del XVI, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. De sobte, però, després de l’extraordinària producció catalana, en quantitat i en qualitat, del segle XV, sense cap mena de transició, el català desapareix de les gran obres literàries i és substituït pel castellà. El període comprès entre els segles XVI i XVII l’anomenen “El Siglo de Oro espanyol” i coincideix amb l’auge polític i militar de la Castella imperial.  

Quin sentit té que, en el moment de màxima expansió de la llengua i la cultura catalanes, en el moment més esplendorós, desapareguessin totes les obres de prestigi escrites en català i tothom es passés al castellà?

Potser podrem tenir la resposta en dos exemples: el Tirant lo Blanc i la Bíblia Valenciana.

El Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i acabada per Martí Joan de Galba es va publicar per primera vegada a València el 20 de novembre de 1490. El 1511, a Valladolid, es publica la versió castellana. Martí de Riquer explica que en aquesta versió no figura el nom del traductor o traductors. Igualment, a cap lloc ni en la portada ni en el colofó, es fa constar que l'autor de la novel·la és Joanot Martorell ni es menciona el continuador Martí Joan de Galba. Per als lectors castellans, doncs, el Tirante el Blanco va aparèixer com una novel·la anònima i, el que és més greu, tampoc es fa constar a cap lloc que és una traducció d'una altra llengua. Durant dècades, aquesta obra va passar com pertanyent a la literatura castellana. Què hauria passat si no s’haguessin trobat els originals catalans?

La Bíblia Valenciana es va acabar d’imprimir el 1478. El català es va convertir així en la quarta llengua del món en tenir una Bíblia impresa després de la Bíblia Vulgata en llatí (1448), i les traduccions alemanya (1466) i italiana (1471). La  La Santa Inquisició, però, va començar una investigació adduint que hi havia en el text moltes heretgies. Després d'un llarg procés es considerà responsable d'aquesta Bíblia a Daniel Vives i aquest acabà empresonat i s'ordenà cremar tots els exemplars. El procés de persecució fou tan gran que s'arribà a dubtar de l'existència d'aquesta Bíblia durant segles. En el segle xix, però, es va descobrir un Saltiri incunable imprès a Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia Valenciana.

“Els vencedors són els que escriuen la Història./ És forçós, doncs, que hi hagi una altra Història...”

Final

La frase de la setmana extreta de la sèrie televisiva “Anatomia de Grey”

"No importa que anem envellint. Sempre ensopegant, Sempre fent-nos preguntes. Eternament joves.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada