Pàgines

dimecres, 17 de gener del 2024

"Entre nosaltres", conversa amb David Vila i Jessica Neuquelman. La llista cívica de l'ANC fragmenta l'independentisme?

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

David Vila, escriptor, professor, dinamitzador lingüístic i "llenguaferit"

Jèssica Neuquelman, filòloga i "llenguaferida"

Lourdes Escardívol, mestra, ex-SN ANC

Josep Pinyol, historiador


Davantal

El 10 de març de 2012, al Palau Sant Jordi de Barcelona, naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. Era el fruit de la feina feta des del 13 de setembre de 2009 pel Moviment per la Independència i la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 20 d’abril de 2011.

L’ANC es va fundar com una organització política i social, unitària i absolutament transversal. M’agradaria remarcar aquesta paraula “transversal”. Entre els associats, simpatitzants i seguidors de l’ANC hi trobaríem simpatitzants, votants i militants de pràcticament totes les opcions polítiques de l’independentisme.

Durant el mandat de l’actual Secretariat Nacional sorgit de les eleccions del maig de 2022, l’Assemblea ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Des de la seva fundació, l’ANC va intentar sempre, de cara a les diferents eleccions, la creació d’una candidatura de país. Sempre es va creure que la millor estratègia per guanyar de manera rotunda unes eleccions al Parlament era presentant una única i unitària llista independentista. Aquesta és la gran diferència entre la proposta formulada per l’ANC del 2012 al 2015 i l’actual.

En el full de ruta 2013-2014 dèiem:  L’ANC promourà, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.

Un any després, en el full de ruta 2014-2015, remarcàvem: El paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials....

Res a veure, doncs, amb l’actual proposta de llista cívica de l’Assemblea.  L’estratègia d’enfrontament amb els partits polítics i la possible quarta llista independentista (o cinquena, pensant en Aliança Catalana) és l’antítesi del que hauria de ser l’Assemblea i del perquè va ser creada. És l’antítesi de la transversalitat. Representa crear un quart espai independentista (o cinquè) que aplega o pot aplegar un sector de l’independentisme, però mai a la totalitat del moviment independentista, que és molt divers. Converteix l’Assemblea en una organització que fragmenta i divideix l’independentisme.

Seria una gran paradoxa que la millor eina de què disposa el moviment independentista, l'eina que va néixer per aconseguir (i així ho va fer) la unitat del moviment, pugi acabar esdevenint un element més de divisió entre independentistes.

La independència només serà possible si hi som tots.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana l’he trobada en un article de Jordi Barbeta titulat “L’un per l’altre i el país al desastre”:

Un rei va cridar els seus dos fills i li va dir al primer: "Demana'm el que vulguis, però tingues en compte que a ton germà li donaré el doble", i el fill envejós va respondre: "Treu-me un ull".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada