Pàgines

dijous, 28 de març del 2024

Llibre del Sindicat de Remences de 1448. Els Botoner, comerciants catalans a l'Anglaterra d'Eduard VIII. La dissort de la documentació medieval catalana.


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 259

Dijous passat, 21  marc, el president Puigdemont feia una conferència a Elna, al Rosselló, sobre les eleccions del proper 12 de maig. Una intervenció de més d’una hora en què es van dir moltes coses importants. Una de les més transcendents és que el president es presentarà a les eleccions del 12-M i, si és candidat a la investidura, deixaré l’exili definitivament per assistir al ple del Parlament i demanar la confiança de la cambra.

A l’inici de la conferència, després d’agrair a Elna i als seu alcalde la seva hospitalitat des de sempre, va fer una referència a un llibre que ha estat el primer document català que la UNESCO va inscriure, el juny de 2013, en el Registre de la Memòria del Món. Aquest registre selecciona i inscriu aquells documents considerats d’importància mundial i que tenen un valor universal excepcional.

Aquest llibre català és el Llibre del Sindicat Remença de 1448, que està custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona. Es tracta d’un document manuscrit en llatí entre 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions celebrades pels homes de remença de diverses diòcesis catalanes,  entre elles la d’Elna.

Presenta les característiques pròpies d’un document notarial català de l’època baixmedieval. Com la gran majoria de documents notarials de l’època, està escrit en llatí amb determinats préstecs  de  la  llengua  catalana. 

Conté les actes de les 553 reunions celebrades pels homes i les dones de remença,  de  912  parròquies  de  les  diòcesis  catalanes  de  Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell per tal de nomenar els seus síndics o representants que havien de negociar l’abolició de la servitud dels mals usos davant del rei Alfons IV el Magnànim i recollir els diners necessaris per pagar la redempció dels remences. Les reunions van aplegar més de 10.000 persones, entre elles 115 dones.

Els síndics representarien la voluntat dels remences davant les autoritats, és a dir, rebien el poder de negociar, tractar, recaptar els diners necessaris, endeutar-se i fer el que creguessin necessari per aconseguir la redempció dels remences i l’abolició dels mals usos.

Com que totes  les  reunions tractaven el mateix tema, en els primers folis  del llibre  hi ha l’acta  o  declaració comuna a  la  qual  es comprometien els  remences. Aquesta introducció és un dels elements més interessants i innovadors del document: s’hi exposen els motius que van moure  els  remences a  reunir-se  i organitzar-se per tal d’aconseguir l’abolició de la servitud.

El Sindicat Remença de 1448 també significa una data històrica en la reivindicació dels drets humans: si bé per l’època només reconeixen els drets de tots els cristians, estan reivindicant el dret a la llibertat de totes les persones.

Final

La frase de la setmana de l’historiador, polític i teòric italià Maquiavel

És molt millor fer i penedir-se’n, que no fer i penedir-se’n.

Tornarem després de Pasqua. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona Pasqua!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada